LES LLISTES QUE NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC

  
De ben segur que en això del debat de les llistes vaig tard i potser ja s’ha dit quasi tot. Fa setmanes que ho tenia escrit i més que un article va ser un exercici de síntesi per posar-me, intentar-ho més aviat, una mica de claror a la closca. En un debat absurdament enverinat com el que estem vivint, el que més sobta és la vehemència-traslladada als entorns partidaris de cada opció- dels posicionaments. Ja que ens movem en un context d’excepcionalitat i volatilitat. Sense precedents que ens permetin projectar escenaris de futur amb una mica de rigor i predicibilitat. És a dir estem en un terreny de moltes intuïcions i preferències  i poques certeses.
Ja sabem que al final les organitzacions polítiques faran el que voldran o el que podran. Però malgrat tinguem la sensació que moltes de les actituds i els comportaments dels partits d’aquests dies son un déjà vu. La novetat és que aquest cop fora de l’acord, el que sigui, no hi ha vida. Ni pel procés ni per ells com a actors polítics. I això fa donar certa esperança que tindrem un “mal acord”. Fa un any es va formular un bunyol de pregunta perquè allò substantiu era la fotografia que la sustentava. Un any més tard som al mateix punt i el desenllaç tindrà un format similar. Acabarem tenint un “acord bunyol” que ens permetrà passar a la propera pantalla del procés. Ara bé, i tenint en compte la dimensió i complexitat del que estem fent, estaria bé que a la propera pantalla, que serà decidir un govern de concentració, ens ho posin una mica més fàcil i no ens afegeixin més patiment al que ja de per si hem de suportar. Perquè si la ciutadania ho estem posant fàcil i anem fent la part que ens pertoca amb precisió i diligència, seria d’esperar que els partits polítics també ho fessin.
LLISTA ÚNICA
Elements positius:

1. -Fa més nítid i interpretable el missatge a la comunitat internacional
2. -En el sobiranisme activat i organitzat li genera majoritàriament il.lusió i compromís extra, del tot necessari per afrontar els reptes dels propers dos anys.
3. -Supera amb nitidesa la dinàmica dels partits, i en el moment de descrèdit que viuen és un missatge positiu.
4. -Situa la transversalitat com un valor clau i pot engegar a nivell social unes sinergies potents per compartir el procés des constituent i constituent.
5. -Permet trenar tots els actors necessaris que necessita aquesta fase del procés; els dos lideratges polítics, la societat civil i els seus lideratges, els tecnòcrates o les capacitats del nostre capital humà, i el vincle de tot això amb les estructures i les institucions.
6. -No deixar a la intempèrie i a la seva sort dos elements importants, que encara que sovint a alguns els pot fer mal de  panxa, son del tot imprescindibles; El lideratge “transicional” del Mas i el projecte i la sociologia convergent. Una patacada electoral del CDC, podria suposar l'aturada total del procés. Liquidaria políticament a Mas i el món convergent entraria en catarsi de ganivets. I per molt trist i infra valorador  de la solidesa de les seves conviccions que pugui semblar, crec que amb 30 diputats, CDC li diria a ERC que s'ho facin sols. I això vulguem o no, en aquests moments seria aturar el procés. Per molt que ERC tingui 60 diputats. Qui pensi que sense aquest espai polític o amb aquest espai implosionat  és possible,  crec  honestament que s’equivoca.
7. -Una llista única permet també llençar el missatge del guanyador assegurat, que per defecte, aquí i al Nepal, genera adhesions d'aquells ciutadans que sempre van amb qui guanya.
8. –Si els nostres adversaris no la volen o la qüestionen, tenim l’obligació de reflexionar el perquè i de pensar, si cal, que allò que no vol el teu antagonista és molt possible que sigui el que et convé.
9. – Generes el missatge positiu i de confiança als electors i als partidaris del si, que la unitat i la voluntat compartida d’avançar en el procés és més ferma i sòlida.  Li estàs dient a la ciutadania i a l’electorat que si som capaços de posar-nos d’acord en un tema tan corporativista com les sigles i les llistes serem encara més capaços d’anar d’acord en les accions pràctiques i de govern.
10. Garanteixes el lideratge d’un dels principals actius del procés i la cara internacional d’aquest. Ningú entendria que en plena tempesta cap Ítaca vulguis canviar de capità.
11. Garanteixes un bon binomi o bicefàlia que és volguda o desitjada per una bona part del cos electoral del sobiranisme. “Que Mas ho lideri i que en Junqueres ho garanteixi”

1. Inconvenients
2. -Invisibilitza els missatges ideològics dels partits, i que una part del cos electoral vol que hi sigui present malgrat l’excepcionalitat del moment.
3. -Deixa el camp per córrer a una esquerra autonomista o anti sobiranista que en el context actual de viratge progressista de una bona part de la societat catalana, pot ser un auto gol a l’aspiració d’eixamplar la base social de l’ independentisme. Un eixamplament sociològic que a hores d’ara malauradament només té marge des de un discurs d’esquerres.
4. Dona marge al discurs de “segrest de la democràcia” en la mesura que aquesta es basa en el sistema pluripartidista. I permet acusacions de populisme i política “groga” que obvia el debat de contraposició de models. Base de la democràcia.
5. -Permet la crítica que tot plegat només serveix per tapar les vergonyes a la “casta” política catalana avui esquitxada per la sospita de la corrupció.
6. -Pot ferir la credibilitat i l’honestedat de l’esquerra catalanista, avui no suspecte de ser corrupta, a l’abraçar un partit que en el procés, si l’Estat engega el ventilador i la guerra bruta en pot sortir molt mal parat.
7. -Oferir el lideratge de facto a algú que genera molts recels a una part del cos electoral, no tan sols per temes socials sinó per què encara desconfien que a mig camí no es venguin per un plat de llenties- o un pacte fiscal-.
8. -Obligues a un sol líder, el que té en aquest moment millors expectatives electorals, a que no pugui encapçalar cap llista.
9. -Condiciones i dificultes a la societat civil  la seva tasca necessària de permeabilitzar el missatge a sectors que encara es poden o troben llunyans del que defensa la mateixa llista unitària.
10. -Pots generar una dinàmica de blocs o frontista, que no només pot dificultar l’eixamplament sinó inclús el dia després d’haver reeixit. Sent la llavor d’una societat més lliure però amb  problemes de cohesió que poden costar molt de solucionar.

 
 
 
LLISTES SEPARADES
Elements positius:
1.-Dona marge a que els partits juguin a eixamplar la seva base electoral amb més detall i concreció i adaptant millor el seu discurs al target més concret al que s’adrecen.
2.-Permet representar millor la pluralitat i la diversitat de sensibilitats de la societat catalana.
3.-Cada actor se sent més còmode i treu el millor que té per maximitzar els propis resultats.
4.-Permet visualitzar els lideratges i els seus suports amb més nitidesa.
5.-Es juga a un joc conegut que tothom entén i per tant també el seu resultat. La decisió és més ferma.
6.-Permet a la societat civil avançar amb més independència respecte a la dinàmica dels partits, i fer la feina encara important d’eixamplar la base social independentista en mig milió de ciutadans més.
7.-Permet iniciar el debat, i reforçar el discurs de la construcció d’un nou país amb més força per part de cada actor. Posant els matisos que cadascun d’aquests  electorats vol escoltar del seu partit.
8.-Deixa menys marge a les esquerres hispanocèntriques  de fer el disucurs de contraposar el discurs nacional al social. I li dificultaria molt a ICV fer el “gilipolles” i desmarcar-se del procés.
9.-Casos com l’estonià i en part el lituà, en contraposició al letó, demostren que una expressió explicita i plural del sobiranisme permet més base social i que un cop guanyat la cohesió cultural i social és més efectiva i sòlida.
10.-En cas que la guerra bruta de l’Estat i els seus mitjans fos trinxar el Mas i CDC, et quedarien actors “sans” que podrien seguir tirant del carro
 
Inconvenients:
1.- Generes un cert missatge de desconfiança en la mesura que si els partits no son capaços d’anar junts en unes eleccions es més difícil encara que ho facin en qüestions més transcendentals. Que només miren per les seves sigles i les seves parcel·les. Que volen més guanyar eleccions que guanyar la independència.
2.-No trenques cap paradigma en un moment que cal trencar-los tots per aconseguir el que volem.
3.- El missatge d’objectiu compartit pot perdre força davant les cacofonies que habitualment ens acostuma a obsequiar el debat electoral i partidista.
4.- Crees la sensació que la unitat necessària encara no està assolida.
5.-Generes interpretacions i percepcions de que  hi ha guanyadors i perdedors al si del propi sobiranisme
7.-Maximalitzes en excés la contraposició ideològica, l’eix dreta-esquerra, i pots debilitar la importància estratègica d’aconseguir el mitjà per a que precisament aquesta dialèctica tingui sentit. Si no tens capacitat ni recursos, el debat ideològic, com diu Manuel Delgado és sempre una mica estèril o cau en saco roto a Catalunya.
8.- Els resultats poden accentuar els recels entre les forces sobiranistes i dificultar la creació dels consensos necessaris per reeixir en la fase decisiva del procés.
9.-Tot i generar riquesa en quan a les propostes socials i polítiques pel nou país i el model social que es vol. Es pot emetre el missatge que tots volen coses tan diferents, que tot plegat pot ser pitjor el remei que la malaltia.
10.-El missatge al Món és menys nítid i pot dificultar la seva comprensió sinó es fa en clau catalana, ensems dona marge a tergiversar-lo i que no sigui contundent a Espanya i al Món.

Benvolgut company i lector, si has arribat fins aquí i tenies dubtes al respecte és molt probable que encara en tinguis més i no t’hagi pogut ajudar. Si no en tenies cap i estaves totalment convençut només espero haver-te’n pogut generar alguna.