No m'agrada fer “porres” i menys a cor obert. El meu caràcter escèptic i relativista i el meu respecte per la demoscòpia seriosa seguramaent no hi ajuda. Però vaja, com que no sóc un professional del tema i som en un moment excepcional i estem fent coses excepcionals, visca l'excepcionalitat.
La participació en les darreres eleccions varen marcar un màxim històric a les eleccions al Parlament de Catalunya(67,8%). De les 11 eleccions al Parlament espanyol, les que tenen més participació a casa nostra, només en quatre ocasions s'ha superat el 70% de participació. I només un sol cop en els darrers dinou anys(75% el 2004). El pronòstic de la participació és clau per preveure els possibles resultats del 27S. Tenint en compte que ja partim que a la demarcació de Barcelona el 2012 la participació ja va ser del 69% cal preveure que amb el contingut plebiscitari i la dimensió històrica que li volem donar juntament amb la pressió de l'Estat per activar el vot unionista, la participació es pot enfilar cap al 72-73%(3.900.000 vots). Dubto que superi aquesta xifra. Es veritat que 4-5 punts és molt però crec que no és prou per a alterar les majories més o menys estables dels darrers cicles electorals.
Els resultats del 2012 dels partits sobiranistes llavors, i independentistes ara, van sumar el 49,32%(1.787.656 vots). Aquí caldria descomptar-hi el que pugui representar el “duranisme”, que a hores d'ara és una incògnita Tot i que estic segur que son fuites que queden corregides pels trasvassaments que es puguin haver produït de l'electorat catalanista del PSC i dels sectors més sobiranistes del món d'ICV durant aquests tres anys cap al bloc del Sí.
És a dir que abans de les dues darreres “mega diades”, el treball de l'ANC dels darrers tres anys, les fuites i fractures del federalisme, el procés de confluència dels actors independentistes, els triomfs del sobiranistes a les europees i les municipals… Els partits independentistes, per separat, en unes eleccions amb una participació del 68% es varen quedar a dos punts de la majoria en vots. Malgrat alguns moments no massa edificants amb els que ens han obsequiat els partits sobiranistes res hauria de fer pensar que aquest espai ha perdut massa crítica, suports electorals. Les úniques pèrdues possibles de l'independentisme poden ser cap a l'abstenció. La qual cosa costa d'imaginar en un context plebiscitari.
Les incògnites doncs, son bàsicament saber com es comportarà l'electorat d'ICV que ha de sumar amb una part de l'antic votant metropolità del PSC a través de Podemos. Es a dir si Podemos arrossegarà molt o poc ex votant socialista i si ICV tindrà molta o poca fuita de votants cap a les dues llistes independentistes. Saber si el principal actor electoral d'aquesta campanya, l'Estat i la seva guerra bruta, aconseguirà el seu doble objectiu; desactivar l'electorat sobiranista més mòrbid via la por i les acusacions de corrupció i activar l'unionista per la via del discurs de “l'amenaça totalitària” que suposa el projecte independentista. L'Estat jugarà fort com a actor electoral perquè els partits unionistes a Catalunya no estan en massa condicions de fer una campanya electoral que pugui eixamplar les seves bases electorals. El PP ha de competir amb C's per evitar la seva residualització, el PSC prou feina té a retenir el poc cos electoral que li queda perquè no deserti a l'abstenció o al podemisme i C's, l'únic partit unionista en creixement, en el seu desplaçament cap a la política espanyola juga sobretot a ser el referent dels partits d'àmbit estatal de cara a les eleccions de desembre. I com dèiem, la incògnita de la participació, crec que es resoldrà en els encerts o desencerts de la campanya electoral del Ministerio de l'Interior via la fiscalia i els mitjans de comunicació.
La campanya de l'independentisme, vist i comptat, s'haurà de centrar en compactar i activar el seu electorat consolidat aquests darrers anys, fer una campanya amable i positiva amb un argumentari constituent i treballar molt quirúrgicament en els targets potencialment basculants per incorporar-los o desactivar-los. Un target que a hores d'ara es concentra bàsicament en una part de l'electorat metropolità tradicionalment votant d'ICV i en molta menor mesura al PSC. A ningú se li escapa que ICV i el seu electorat son la clau de volta quantitativa i qualitativa que farà que aquest procés sigui complicat o molt complicat en funció de com es comportin.
Ergo, malgrat les enquestes de la Razón, crec que podem estar força segurs que els independentistes trauran el 49% dels vots i almenys 74-75 diputats. Vaja que pel cap baix repetiran els resultats de fa tres anys però amb un programa nítidament independentista.Sense descartar que puguin treure, amb la hipòtesi d'un 73% de participació, un 53%(2.096.000 ) dels vots i fregar els 80 escons.
En societats líquides i temps gasosos la predicció és una activitat de risc. Per la qual cosa, afegir un polsim de desitjos i optimisme a les xifres i les dades no crec que sigui constitutiu de delicte o de pecat.
Vinga doncs, som-hi¡ Que l'Alea iacta est¡
