Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Junqueras, Allà on va triomfa!

|

- Publicitat -

El renovat lider de la vella ERC sembla que emula el famós anunci de cervesa. I son molts que es pregunten que és el que fa d’aquest historiador baixllobregatí, un personatge tan especial. En un món com el de la política, on el que diran els polítics és més previsible que la missa de deu dels diumenges. On els discursos ja no il·lusionen i les paraules “es gestionen”. L’aparició a les arenes de la convulsa i depauperada política catalana d’un lideratge potent, que desperta interés i es capaç de fer funcionar els formats clàssics i caducs de la comunicació i la propaganda política, com ara les xerrades, els mítings és quelcom si més no sorprenent.
 
Que té doncs en Junqueras. El glamur, un físic generós, un presència magnètica, son atributs que sovint poden ajudar a molts polítics a fer-se un lloc en positiu  en l’imaginari públic de la política. En el cas de l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, es fa difícil pensar que això sigui precisament la clau del seu  èxit.
 
Molt probablement allò que fa “especial” aquest president d’Esquerra, és una barreja justa i mesurada dels ingredients bàsics, actuals i històrics de l’imaginari polític i social català. Aquest catedràtic d’història reuneix els ingredients “força”, com en la poció màgica d’Astèrix. La proximitat amb els més dèbils i lluitadors d’en Companys. La dosi mínima de religiositat tolerables per ser compartides i acceptades per una majoria social. La brillantor intel·lectual posada al servei dels qui no la tenen, defugint l’elitisme. Una mixtura de Keynes amb Isaaia Berlin que en el discurs social, el polític i l’econòmic el permet interlocutar i trobar punts de connexió amb tot el cos social del país.
 
Un liberal d’esquerres, keinesià amb els valors i el tarannà de compromís i sacrifici del cristianisme social de base. Un independentista desa-complexat que el fa transparent i creïble davant dels seus detractors. Un independentista pròxim, compromès i afectuós amb uns veïns que no ho son. Un liberal cristià que dels valors de l’esquerra i el seu projecte en fa una experiència de vida defugint la postal retòrica i perfumada de l’esquerra de canapé. Defugint la impostura absurda que per omissió sovint converteix l’esquerra en traïdora d’allò i aquells que defensa. Doncs senyors, tot això que és o amb el que conecta “il profesore” és el sintetitza bona part del país que tenim i catalitza la majoria del país que encara volen país. 
 
 Macià embogia les classes populars catalanes, no pel que deia, que parlava poc i no era un gran orador. Sinó per allò que transmetia, pel compromís contrastat que se li reconeixia i la credibilitat que això li donaba i segurament per allò que deiem de la “presència magnètica”. Va catalitzar una societat que cercava en la claredat,la honestedat, la valentia i el compromís els valors redemptors per a fer un país i un món millor.
 
Junqueras orador brillant, no té el passat encara del Macià ja president. Però n’ha fet dels seus valors, la bandera redemptora per intentar assolir després de 80 anys, aquell país millor somiat pels nostres avis. Com dirien els mexicans “que le vaya bonito”, ja no tant per ell, sinó per nosaltres mateixos, pel que ens hi juguem tots plegats
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut