La desaparició o expulsió d'Artur Mas i d'Antonio Baños del nucli central del multilideratge de l'independentisme s'ha vist i valorat de moltes maneres i des d'enfocaments diversos. Alguns ho han vist com una oportunitat per “destensionar” internament i externament el procés polític, i d'altres com un sacrifici estèril fruit de les desavinences, sovint poc intel·ligibles, al si del sobiranisme.
Sigui com sigui, a parer meu, la desaparició d'aquests dos lideratges ha provocat, sobretot, un cert debilitament en la capacitat de prescripció de l'independentisme en les seves fronteres. Que és per on aquest hauria de créixer si vol consolidar el seu caràcter majoritari i aspirar a l'hegemonia.
Més enllà de fílies o fòbies que sobre els personatges podem tenir cadascú , un dels actius que aquests aportaven en els espais polítics i ideològics on eren referents, era un biografia de “connexió”. És a dir, el que Mas i Baños tenien en comú i aportaven al procés era la seva condició de “nous independentistes”. Els dos pols ideològics de l'independentisme s'expressaven a través de lideratges amb biografies que potencialment podien connectar i prescriure amb més força i empatia en els espais perifèrics i en transició de l'independentisme.
El creixement de l'independentisme a la darrera dècada ha fet el seu creixement a base d'anelles concèntriques o de taca d'oli. El nucli “dur”, el dels independentistes substantius, va convèncer i arrossegar els seus entorns més immediats; nacionalistes de tota la vida que no eren independentistes. Aquests van influir per extensió als seus entorns més immediats que segurament eren catalanistes més o menys convençuts. I aquests últims són els que han anat incorporant els entorns sociològics federalistes. Procés, aquest darrer, encara en curs i fonamental per construir l'hegemonia social i política de l'independentisme.
És a dir, el millor prescriptor, aquell que pot “empatitzar” amb un potencial independentista, és aquell que no ho havia estat fins ara. Perquè comparteix biografia amb aquells amb els quals volem compartir el projecte però encara no s'han decidit a acompanyar-nos.
Les dificultats actuals del moviment independentista per contactar i comunicar-se amb els seus espais de frontera és la manca de prescriptors adequats. Tant en el nivell dels lideratges públics com en el dels micro lideratges de l'activisme que genera la societat civil. El nucli més actiu i activista de l'independentisme, aquella part de la societat catalana més compromesa amb l'objectiu, no té els recursos, les eines, la biografia, ni el contacte amb els entorns humans i sociològics que volem sumar. Avui l'activisme, que cal seguir fent-lo, ja no té la capacitat de connectar amb espais i segments socials que no estiguin ja convençuts o moderadament conscients de la situació. De fet és quelcom lògic i natural. Els sectors més “mòrbids” o que fa poc que s'han sumat, és obvi que no els pots convertir en activistes en quatre dies. Això vol temps, i no n’anem sobrats. Però són bàsicament aquests sectors els que tenen la capacitat d'eixamplar la base social. Són ells els que tenen el contacte amb les fronteres de l'independentisme i en són els prescriptors naturals.
I és per tot això, que Artur Mas i Antonio Baños eren dos actius fabulosos com a prescriptors de l'independentisme en les seves parròquies potencials. Precisament per les seves biografies “impures”. Pel seu trànsit vital i polític que els permetia una connexió més directe i creïble amb públics i espais que encara avui són en trànsit. Que tenen pors i dubtes sobre el projecte o/i el camí que planteja l'independentisme.
Avui potser tenim lideratges amb biografies independentistes més sòlides. Junqueres, Gabriel, Puigdemont connecten bé, donen confiança i reescalfen el nucli activista i convençut. Perquè són “com nosaltres”. Però si això és important, no ho és menys que l'independentisme trobi la manera de reincorporar actius en aquest lideratge coral i transversal amb perfils i biografies com les d'Artur Mas i Antonio Baños. No és possible eixamplar cap enfora si ens hem reduït cap endins.
