El petroli a dia d’avui és la sang de l’economia i del món que ens envolta . Aquest fet fa que el que passa als països productors ens afecti de manera immediata i acumulada .
El deute que hi ha a l’estat espanyol, tant el públic com el privat , és bestial. A grans números és aproximadament de 600.000 milions d’euros.
Aquest deute, per dir-ho clar equival a la injecció econòmica per sortir de l’estat de xoc els mercats financers de tots els estats units.
A l’últim dia apuntava, que les revoltes, han frenat els atacs monetaris a la zona euro, en bloquejar els comptes immensos de diferents especies d’ocellots en paradisos fiscals.
Ara podem veure altres afectes que començaria a lligar directament les revoltes amb les nostres vides.
Ens podem anar fent la idea de lo grossa que han fet la pilota amb aquest deute .
Doncs bé si comentem que el petroli és la sang del nostre món , no és menys cert que s’ha de pagar.
Un estat com l’espanyol amb el deute que té objectivament no té ni un duro per a pagar res . Només pot vendre deute i …. les grans empreses que estaven en mans de les caixes bàsicament les catalanes .
Aquestes empreses són avui dia clau en mercats mundials, i seran la moneda de canvi per la pilota feta per les immobiliàries, caixes, bancs i administració.
Cal diferenciar-ho be perquè de tota la fallida, les caixes catalanes tenen partticipacions en empreses potents i les de l’estat espanyol només totxo. D’aquí l’interés del govern espanyol, primer en que es barregessin les caixes de l’estat i les catalanes i després transformar-les en bancs .
Així entenem que es vengui CEPSA, i que països i bancs diversos, ara després d’obligar a les caixes a transformar-se en bancs hi estiguin més interessades ja que a més del deute immobiliari entraran de ple en accions de les antigues caixes a empreses com Repsol, telefonica, gas Natural….
Ara poden comprar deute del immobiliari i a canvi obtenir control sobre empreses clau i l’entrada als mercats sud americans.
Malgrat aquesta operació no n’hi ha prou és continua sense un duro a la caixa , només s’ha cobert una mínima part del deute.
És llavors quan veiem mesures d’ultimatum.
La solvència dels països àrabs, gràcies al petroli, permet comprar part del deute. La Xina, és un altre gegant que ja ho ha fet.
I ara el govern espanyol ha anat als països Àrabs per fer dues coses, un llimar una mica més el deute, i una altre, tant o més important, que no els hi tanquin l’aixeta del petroli.
El més senzill si no es pot ni pagar el deute, perquè s’ha de continuar subminitrant més petroli? Doncs bé això és el que s’ha anat a fer demanar que no deixin de subministrar petroli encara que augmenti més el deute.
Per altre banda preveient un futurible, les primeres restriccions.
Un 15% d’estalvi de la factura de petroli , és el que pretén la mesura dels 110 kmh. Doncs bé és com si obliguessin tancar un de cada deu dies les gasolineres…. Ens anem fent la idea del que suposa?
Si augmenta el preu del petroli podem trobar-nos en una crisi energètica pitjor que la del 73 ( guerra del yom kippur) amb la diferència que es patirà en doble manera per escassetat general, i en no poder pagar-lo ser els últims a rebre’n.
Les revoltes de moment només han afectat a països amb relativa poca producció. I el preu del petroli està lluny encara del 148 dolars del 2008 .
Ja estem en aquesta conjuntura, si arriba gaire més enllà l’estat espanyol tindrà la particular derivada fatal de no tenir petroli per no poder pagar-lo.
Aquest llindar està aproximadament cap als 132 dolars barril de brent.
