Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Camps i la corrupció al PP

|

- Publicitat -

Un article de Salvador Llàtzer

El Tribunal Superior de Justícia valencià s’ha declarat avui, dimarts dia 21 d’abril del 2009 competent per assumir les investigacions del cas “Gürtel” en aquells fets que afecten al president de la Generalitat, Francisco Camps, i al secretari general del PPCV, Ricardo Costa, així com a altres dues persones del PP més, el Vicepresident del Govern Valencià, Víctor Campos, i l’ex-Cap del Gabinet de la Conselleria de Turisme i actual Cap de Protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret.

Publicitat

La causa venia catapultada des del Jutjat Central número 5 de Madrid, i havia estat inicialment establerta pel Jutge “estrella” Baltasar Garzón què s’havia inhibit per tractar-se de persones aforades. El fiscal sembla que ho ha admès a tràmit i ja es pot dir que es tracta de persones imputades, i no merament sospitoses.

La imputació és per delicte de suborn (això que el llenguatge jurídic dels espanyols anomenen “cohecho”): literalment la informació de la fiscalia diu: “recepció de donacions procedents d’algun dels imputats” en la present causa sense que, en el moment present i sense perjudici del que resulte de la posterior investigació, resulten “vinculats a una concreta activitat” de l’entorn de Francisco Correa. En concret Camps va rebre peces de roba de les botigues Milano per un valor de 4.700 euros, i de Forever Young per un valor de 8.073,5 euros, abonades per l’entorn de l’esmentat Correa. Clar, que a canvi d’alguna cosa. Doncs, bingo!, és el que esteu pensant!. O siga, a canvi d’afavorir una empresa anomenada Orange Market, la qual hauria rebut sucosos contractes, atorgats amb la mediació d’aquests representants del Govern Valencià, per un valor de 6.000.000 d’euros (és a dir 998 milions 316 mil de les antigues pessetes), xifra gens, però que gens menyspreable.

Fins i tot la cosa no queda en el “ja veurem”, perquè una de les persones imputades, l’empresària Isabel Jordan, assegura haver pagat una factura de 30.000 euros (4.991.580 de les antigues pessetes) a la firma Milano per uns vestits per al Govern Valencià.

Resumint: que aquests polítics valencians -entre ells el màxim responsable del Consell, Francisco Camps- que ostenten les més elevades responsabilitats al petit govern valencià, el qual controla, no obstant àrees com la sanitat, l’educació, l’espai radioelèctric i molts altres i, a més, disposa de molts milions d’euros per aquests assumptes i altres de més dubtosa factura i que dilapida com si açò fos el regne dels faraons d’Egypte en el seu màxim esplendor, resulta que els han enxampat en una situació bastant incòmoda, perquè ens han mentit descaradament dient que ells no havien comés cap delicte i, a més, diuen amb tota la prepotència i fatxenderia del món que no tenen per què donar explicacions ningú (ni a cap representant polític, ni a la premsa, ni al seu electorat, ni al públic valencià que és qui paga els seus sous, dietes, viatges, i altres menudeses) sobre favors i complicitats que asseguren sucosos negocis a amics, socis i aliats, convençuts que per molt grossa que la facen, els seus addictes i fanàtics votants els redimiran i recompensaran amb els seus vots. Si alguna vegada havíeu sentit a parlar de la quadratura del cercle, vet aquí un exemple immillorable, perquè estem davant de la realització d’una impossibilitat proclamada.

Però en tot aquest afer hi ha diverses coses que semblen altament sospitoses:
1) que el PP ha aconseguit que es trenque la unitat del cas enviant parts del sumari als jutjats del Tribunal Suprem, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana;

2) que el jutge-magistrat encarregat de la instrucció del cas, un tal Flor, va i resulta que és amiguíssim de l’il•lustríssim Paco Camps;

3) que el Tribunal de València sols jutjarà a aquests “4 magnífics” (Camps, Costa, Campos i Betoret) del delicte de Suborn, deixant de banda els delictes de Falsedat (ha mentit descaradament als ciutadans del País Valencià perquè deia que no coneixia al “Bigotes”, que es pagava els seus vestits, etc.) i Tràfic d’Influències, amb la qual cosa ha deixat –és clar- de ser Honorable.

i 4) que es negue a ampliar a altres personatges imputats a Madrid per saber de la connexió que existeix entre els “capos” Francisco Correa, Antoine Sánchez, Pablo Crespo i Álvaro Pérez “El Bigotes”, sí, sí… el “amiguito del alma” que digué que volia Fco. Camps “un huevo”, i el que li deia que “Quiero que nos veamos con tranquilidad para hablar de lo nuestro… que es muy bonito” i els polítics imputats a València.

Amb aquests 4 condicionants, res ens hauria d’estranyar que les coses tal i com les porta el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no anaren com haurien d’anar i com caldria esperar que anaren. Si acabara tot així, no seria d’estranyar el que molts ja diuen que el “ “masqueamigo” De la Rua també el consideri “honorable” i acaben rient-se de nosaltres en la nostra pròpia cara”.
______________________________________________________________________
2 d’agost del 2009

Al Facebook teniu el grup: #JO TAMBÉ VULL VEURE EN FRANCESC CAMPS, FABRA I BARBERÀ A LA PRESÓ.#

Un opinador a “Público” (22/07/09) anomenat Josega:

“Aquest tipus de personatges mereixen un estudi. Són l’exemple fidel, el paradigma de la falsa classe mitjana (a fi de comptes són simplement petits burgesos) aparença, que sacrifica els principis i les idees a la imatge, l’hedonisme, el narcisisme, el maquillatge i l’aspecte. El seu déu no és el que diu representar el papa de Roma. El seu déu és la pose, el vestidet, la travilla, la sabata, la xaqueta cenyida a dos botons, la bossa de luxe encara que semble de mercadet, el rellotge aparentós (el de Costa és paradigmàtic) el cotxe de extra-luxe (ells sí el poden usar, Pérez Touriño, no) etc. En definitiva tot és fingiment, imatge, paraules grosses i fanfarria: això que encandila un sector social amb una edat mental d’aproximadament 13 anys. Tenen el futur garantit”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut