Politics al faristol

Polítics al Faristol
Quan veig un polític de CIU concentrat al faristol, tinc que dir , que fa sonar , fins i tot de manera barroera, , “allò que no sona”; vint-i-tres anys , el seu partit polític , va disposar, de la governabilitat de Catalunya , amb el Sr. Jordi Pujol de President de la Generalitat; vint-i-tres anys , que es podien haver forjar moltes coses de les que ara s’exigeix que facin els que tant sols en porten sis anys de govern, que la majoria d’aquest temps , s’ha tingut d’emprar per corregir deformacions del sistema , i per intentar recuperar allò que de manera irresponsable, CIU va posar als peus dels cavalls , com fou l’estatut ; jo, davant de un faristol no crec que hi pogués estar desprès d’haver contribuït al fracàs de la formació política, que em fa dir allò que no penso , i em fa treure les castanyes del foc , per intentar aconseguir la confiança , que de manera submisa , es va perdre donant suport a governs , que sempre han discriminat Catalunya ; la culpa del seu fracàs , no fou ni d’ERC, ni del PSC, ni d’IC-V; fou de la mala gestió de tots els membres , col·laboradors del Sr. Jordi Pujol, que per por de perdre la cadira , tothom l’hi reia la gracia , fins i tot , quan anava a pidolar a Madrid, amb els pantalons baixats fins al jonolls .
Perquè no hi hagi cap dubte , reitero novament , que no dec el meu vot a ningú, i si lleialtat i respecta a tothom ; soc lliure per poder dir el que penso, a diferencia dels polítics , que si una cosa tindrien de reivindicar, és, la obligatorietat del vot secret , tant al Congres, com al Parlament de Catalunya, com en els plens municipals i la cambra baixa, arreu, aleshores si que podríem dir que estem en una democràcia consolidada; però des del moment que un conseller o un diputat a de votar en contra del seu pensament, es símptoma de que el que mes importa es la cadira., que malauradament es lo que impedeix el creixement del nostre país, perquè només son valides les propostes dels caps principals dels diferents departaments , sense opció a ser debatuts , dintre del mateix col·lectiu.’. abans de passar al Congres o al Parlament, com es el cas de l’anella ferroviària de les Gavarres , que ja pot baixar El de dalt, , que mentre tinguem el “PSOE” que controli Catalunya , tal com diu el Sr. Manel Nadal tindrem d’esperar cinquanta anys per començar a parlar-ne, quan la majoria dels ciutadans creuen que aquesta opció de transport , es la que s’ha de potenciar , per un futur sostenible.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 5-3-2009 T/. 972640762