El passat 28 d’abril, en el marc de la investigació judicial pel Cas Innova, la Guàrdia Civil va escorcollar l’Hospital Comarcal d’Amposta i l’Ajuntament de la ciutat. La intervenció policial va crear una gran commoció entre una població que, sorpresa per un desplegament inaudit al municipi, es preguntava pels possibles motius de l’operació. Gran expectació que contrastà amb les breus declaracions fetes a l’endemà per l’Alcalde de la ciutat i, alhora, President del Consell d’Administració de l’Hospital, el senyor Manel Ferré, per a qui “el que s’està investigant és quan el govern tripartit estava governant a l’Ajuntament de Reus i estava governant al Consell d’Administració del Grup Sagessa”. Unes explicacions insuficients que en cap cas donaven resposta a les moltes preguntes que genera la gestió de Sagessa al territori i que suposaven un exemple més de l’estranya concepció de la transparència del senyor Ferré.
Anem a pams.
Que el sistema sanitari català ha estat i és un àmbit propens a la gestió irregular dels recursos públics no ho diem tan sols els antisistema de la CUP. Fou el propi Parlament de Catalunya el que aprovà la creació de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses amb l’objectiu de, segons la pròpia Comissió, “aclarir les irregularitats comeses en el si de la gestió de la sanitat pública a Catalunya en el darrer tricenni.” Davant de la Comissió van haver de comparèixer, entre d’altres, diferents directius de la sanitat catalana com Boi Ruiz, Conseller de Salut, Josep Prat, exdirector general d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut, actualment imputat pels presumptes delictes d'estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics, o el propi Manel Ferré com a President del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Val a dir que en aquesta mateixa comissió no van poder comparèixer una sèrie de candidats vetats pels diputats de PSC i CIU (veure vídeo). Una coincidència de criteris sociovergent que xoca amb la voluntat de Ferré d’atribuir a la gestió del Tripartit a Innova els escorcolls d’Amposta. Un cas, l’Innova, amb més de 50 imputats de gairebé tots els colors polítics, PSC, ERC, ICV i, desmuntant les declaracions del senyor Ferré, també de CIU.
Durant la Comissió i en resposta a les preguntes de la diputada Isabel Vallet, Manel Ferré va defensar la no necessitat de realitzar una auditoria de gestió a les empreses del Grup Sagessa argumentant en aquest sentit que “qualsevol interventor pot demanar la fiscalització dels comptes”. Davant aquesta afirmació, al març del 2014 la CUP d’Amposta va presentar una instància a l’Ajuntament demanant per les fiscalitzacions dutes a terme per l’Interventor sobre l’Hospital d’Amposta. Més d’un any després, incomplint l’obligació de resoldre de les administracions públiques prevista per la llei i com una mostra més de la manca de transparència de l’Ajuntament ampostí, la CUP continua esperant resposta. Falta de transparència que es posà també de manifest al no voler contestar el senyor Ferré sobre el total de remuneracions que percep pels seus nombrosos càrrecs en l’àmbit sanitari, qui sap si per no haver de reconèixer uns sous astronòmics com els 280.000 euros anuals que percebia al capdavant d’Innova el seu excompany a Sagessa Josep Prat.
A data d’avui, tot i que notícies com la imputació del President d’Ambulàncies Baix Ebre o l’adjudicació irregular per part de l’Hospital d’Amposta de contractes per valor de 4 milions d’euros posen en dubte la gestió de Sagessa al territori, el senyor Ferré, amb declaracions com les del passat 29 d’abril, continua fugint d’estudi, obstaculitzant la transparència i eludint el rendiment de comptes davant la ciutadania. Una actitud que li podrà servir o no per guanyar unes noves eleccions mentre continua la investigació judicial que haurà de determinar les responsabilitats penals dels diferents actors implicats però que en cap cas l’eximirà de la responsabilitat política que, com a Alcalde d’Amposta, té davant una ciutadania cada vegada més conscient de com es gestionen els diners públics. Tard o d’hora, davant les institucions o davant l’opinió pública, haurà de donar unes respostes que fins al moment no ha donat. No tenim pressa.
