Durant les últimes setmanes casi tot s’ha dit ja d’aquesta vergonya monumental disfressada per l’Ajuntament de Tortosa d’exercici democràtic en forma de consulta.
Sembla ser que les persones no empadronades a Tortosa no estem legitimades per dir la nostra, almenys pel que fa al dret a vot. Intentaré per tant dir la meua per aquí.
En primer lloc, fer un exercici d’autocrítica. Perquè el sr. Bel no ha estat l’únic que ha canviat de postura al respecte. Com bé explicava Manolo Romeu al seu article, abans no volia sentir a parlar de la consulta i ara la ven com a solució. Jo mateix, fa 2 anys i mig, quan el problema estava temporalment lluny dels focus mediàtics, proposava la consulta en un escrit com a resposta a l’atribució que es feia Bel del pensament dels tortosins i tortosines. Evidentment, estava equivocat. No vaig tenir en compte el treball de moviments ciutadans com la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, que fa anys que treballa en el tema, o les recents opinions d’entitats i institucions com l’ANC, Òmnium Cultural, el Síndic de Greuges o el Parlament de Catalunya.
Rectifico.
No sóc tortosí, però sóc ampostí, ebrenc i català. Ampostí, ebrenc i català que no podré participar en aquesta consulta que dóna la possibilitat a legitimar un monument erigit en homenatge a aquells que van sotmetre als nostres iaios i iaies a un cop d’estat, una guerra i 40 anys de dictadura i repressió. Uns iaios i iaies, tots en general i els meus en particular, que després de patir l’exili o la presó van haver de conviure durant la resta de la seua vida amb el vergonyós monument just davant de casa. Perquè jo no sóc tortosí, però ells sí que ho eren. Tampoc podran votar.
Desgraciadament, fa uns dies hem viscut al Mas de Barberans uns lamentables incidents que, tot i protagonitzats per una minoria poc representativa, han permès a alguns instrumentalitzar-los per fer revifar aquella imatge del nostre territori com una zona anquilosada en el passat. Un imaginari d’allò que alguns han anomenat Catalunya insòlita al que aquesta vergonyosa consulta promoguda per la capitalitat de facto de les nostres terres no pot fer més que contribuir. Una consulta disfressada d’exercici democràtic per part d’un alcalde suposadament independentista que –oh, sorpresa!- no farà campanya per cap de les 2 opcions que ell mateix planteja. No sigui que posicionar-se al respecte pugui suposar la pèrdua d’un grapat de vots. Insòlit i vergonyòs.
Perquè, que hi ha més insòlit i vergonyós que atribuir caràcter democràtic a una consulta que pot permetre la conservació d’un monument construït en homenatge a colpistes i dictadors? Que hi ha més insòlit i vergonyós que pretendre que aquest vestigi del feixisme es pugui “reinterpretar per promocionar la memòria històrica i la pau”?
Si del que es tracta és de promocionar la memòria històrica i la pau, la solució és fàcil: complir amb la llei i el manament del Parlament i retirar-lo.
La manipulació consistent en suggerir que la conservació pot servir a la memòria històrica i la pau recorda massa als arguments d’aquella dreta anacrònica i espanyolisme reaccionari que equipara vençuts i vencedors, víctimes i botxins, resistència i repressió. D’aquells que suggereixen que tot lo relacionat amb la dignificació de la memòria històrica i la reparació dels danys a les víctimes del franquisme es remoure el passat de forma innecessària. D’aquells que, convertits a la democràcia a partir d’una transició redemptora, avui en dia continuen sent el principal obstacle per a la llibertat del nostre poble.
I és cert, el senyor Bel i Convergència no són els únics responsables d’aquest disbarat. Les formacions tortosines del PSC, ICV i ERC, després d’haver incomplert el deure democràtic de retirar-lo quan estaven al govern, ara l’acompanyen en aquesta insòlita i vergonyosa escomesa. Els que malgrat la tradició republicana o “socialista” (amb moltes cometes) dels seus partits ara serveixen a Bel i CDC com argument per dotar a la consulta d’una aparent legitimitat i contraposar l’autonomia local a l’opinió dels experts en la matèria i la decisió d’un Parlament on, en definitiva, radica la sobirania del nostre país. Ells tindran els seus motius, però, per tot el que ja s’ha dit, no sembla que aquesta consulta tingui cap raó de ser més enllà d’interessos electoralistes i de construcció d’una artificial normalitat democràtica. Una falta de sentit que, amb consulta o sense, tard o d’hora, acabarà caient pel seu propi pes. Perquè com diuen des de la CUP-Tortosa, al feixisme, com al racisme o al masclisme, no se’l consulta. Simplement se’l combat.
