En els darrers temps s’ha produït una forta mobilització d’una part de la societat catalana que considera extremada i insostenible l’actual situació de xoc de trens entre Catalunya i Espanya. Un aixecament per part d’un conjunt de persones, independentistes totes elles, que creuen que ha arribat el moment de participar activament del debat polític existent al país sobre la necessitat i conveniència de crear un nou estat propi per als catalans. Una congregació d’un grup de ciutadans, que a causa de l’immobilisme existent dins d’una classe política exclusivament pendent de si mateixa, ha volgut contribuir de forma paral·lela a tirar endavant un projecte comú que reclama –amb arguments i proves– més fermesa, valentia i decisió per a fer el pas definitiu cap a la independència.
Aquest és el cas d’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, el Cercle Català de Negocis, la Plataforma per la Llengua, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i altres associacions sense ànim de lucre que han passat a col·laborar conjuntament en la difusió de tot tipus d’informació relacionada amb aquest procés. Entitats lligades a diferents àmbits del país, que han unit forces per fer pedagogia i explicar a tots aquells que no som experts en la matèria, les diferents respostes a aquelles qüestions que ens preguntem cada vegada amb més insistència. Organitzacions que aporten anàlisis i conclusions fonamentades en la raó i que s’allunyen, per tant, del joc brut utilitzat pels nostres polítics, especialment per aquells dirigents espanyols i unionistes que utilitzen la por, la mentida i l’amenaça constant per tal d’impedir un posicionament dels catalans cada vegada més a favor de la creació d’un estat propi.
Grups de persones que s’uneixen per fer front a aquesta demagògia mediàtica, jurídica i política que ens envolta lluitant contra aquelles falses notícies dels mitjans de comunicació que s’oposen al procés, enfrontant-se a aquelles sentències contra les lleis catalanes dictaminades pels tribunals espanyols o rebel·lant-se amb la paraula davant d’aquelles lleis centralitzadores que pretenen retallar qualsevol tipus de competència en mans de la Generalitat. Agrupacions de catalans disconformes amb una Constitució intocable que no caldrà tampoc modificar quan siguem independents perquè no parla ni de Catalunya ni del català. Ciutadans conscients que formem part d’un estat espanyol que continuarà escanyant-nos econòmicament i ridiculitzant-nos després com un país de pidolaires que demana préstecs contínuament, sense explicar tot allò que els hi hem aportat o que ens deuen, i amb l’única finalitat de trencar la cohesió social. En definitiva, catalans convençuts que el millor per a Catalunya és la independència i conscients que l’estat espanyol posarà en marxa tota l’artilleria de què disposin per evitar que així sigui.
Una reflexió: Algun dia aquesta estratègia de les calúmnies, la difamació, el desprestigi, la coacció, les amenaces o la por deixarà de funcionar. Segurament, quan això succeeixi, passaran a dir-nos que ens estimen i que no poden viure sense nosaltres. Llavors sí, preocupem-nos. I molt!
Segueix JORDI PLANAS a Twitter fent click a: @jplanas10
