S'acosta la diada de Sant Jordi que a Catalunya destaca, com bé sabeu, perquè és el meu sant. També perquè algú molt envejós es va inventar una celebració que curiosament no és festiva i que consisteix a regalar un llibre i/o una rosa a la persona que més estimes i et fa costat. Després, si ets generós i vols, també pots tenir aquest mateix detall amb la teva parella.
És una mal anomenada festivitat que sempre m’ha captivat, evidentment no per l’aparença romàntica i alegre en què s’ha convertit i que embafa a més no poder, sinó pel caire reivindicatiu de la cultura catalana que s’hi respira. Bona part dels balcons i dels carrers del territori s’engalanen amb els colors de la senyera, i és habitual promoure la venda de llibres amb les signatures dels autors i aplicant un petit descompte en el seu preu de venda. També es realitzen lectures de poemes al carrer, petits concerts, actuacions teatrals, i els tradicionals Jocs Florals que es fan a les escoles i que s’afegeixen a la completa agenda cultural d’aquest excepcional i particular dia 23 d’abril. Sens dubte és un plaer col·laborar d’una cerimònia anual que absolutament ningú hauria de passar per alt.
Ara bé, si per alguna cosa m’hipnotitza aquesta diada és per la fabulosa i llegendària història del cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya i figura venerada, entre altres llocs, també al nostre país. Un crack de fa disset segles, idolatrat arreu del món per causar la mort d’un drac que pretenia menjar-se a Cleodolinda, la bella filla d’un rei qualsevol. Un autèntic Giacomo Casanova que després de la seva heroïcitat va renunciar a casar-se amb la pubilla catalana més maca i privilegiada del territori, la filla d‘un rei a qui havia salvat instants abans i que just a continuació va rebutjar amb l’excusa que no la mereixia, continuant acte seguit el seu rumb. Un ídol, un Serrallonga amb majúscules a qui li dec l’honor de portar el seu nom.
Pots seguir JORDI PLANAS a Twitter fent click a: @jplanas10
