-El preu d'obertura d'aquest tros de tul és de dos euros per peça. Qui accepta la primera oferta?-, va demanar als assistents el subhastador.

Es va fer silenci a la sala. Els assistents es miraven estranyats. Tothom es preguntava per què algú hauria de voler tal cosa. La subhasta es va cancel·lar, però es va programar un segon intent per una setmana més tard.

Durant la setmana, una tweet-star catalana va aparèixer per la televisió amb el mateix tros de tul lligat en forma de llacet, just per sobre l'orella dreta.

-El preu d'obertura d'aquest tros de tul és d'un euro per…-. Aquest cop, però, el subhastador no va poder acabar la frase. Els assistents havien vist com la tweet-star el duia, i ara sí que el volien. Alçaven els punys amb feixos de bitllets recargolats, oferint-los, gairebé tirant-los al subhastador.

I tots els mercats funcionen com el del tros de tul. Tot el que compres, vens i llogues, va totalment basat amb el preu que accepta qui t'ho ven, compra o lloga. I el mercat immobiliari no és diferent.

No només ho veiem els santcugatencs que tenim una ciutat bonica, cuidada, segura, neta, amb unes estructures molt envejables, i resumint, amb una qualitat de vida enorme. Ho veu tothom! I per això tanta gent vol venir a viure aquí. I per això pugen els preus dels lloguers i dels habitatges; perquè tenim una ciutat magnífica. I, a més, tenim un govern molt compromès amb l'habitatge de protecció oficial; en això tampoc ens guanya gairebé cap altre municipi.

Alguns partits acusen els santcugatencs d'”elitistes” i proposen reduir la qualitat de la ciutat perquè baixin els preus. Alguns altres partits mai proposaríem tal bestiesa.

per Jordi Queraltó Torras
 

@jordiqueralto