La paraula de Cabré, l’opinió de Barril

Dissabte, 19.6.2010. 12:30 h

La paraula de Cabré, l’opinió de Barril

Barril, Cabré, independència, llengua

( 19 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Barril, Cabré, independència, llengua

      El dilluns, l’escriptor Jaume Cabré va recollir el premi d’honor de les lletres catalanes. El dimecres, l’escriptor Joan Barril va guanyar el premi Sant Joan.

      El primer, en un discurs brillant i emotiu, va fer una defensa de la llengua i del dret a decidir: “la meva llengua és la meva pàtria, i treballar per la pervivència de la llengua és una raó de pes per treballar per la independència política”. L’autor de “Senyoria”, “la Teranyina” o “les veus del Pamano”, va seguir amb: “vull una llengua que visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment perdó ni permís per existir”. I va acabar: “la literatura es pot salvar, perquè, per sort, l’escriuen persones lliures”.

      El segon, en el seu article al diari amb la redacció al carrer consell de cent i la direcció al carrer Nicaragua, a propòsit del triomf dels independentistes flamencs a Bèlgica, parla de l’absurditat de comparar Catalunya amb qualsevol país que vulgui endegar un procés d’independència. I ho fa, des del seu menyspreu habitual cap a l’independentisme. Parla de les urnes festives de les consultes i de l’entusiasme infantil del sobiranisme català. Diu que es busquen desesperadament exemples de secessió que donin carta de naturalesa a una eventual independència catalana. Escriu que la independència no és una virtut en si mateixa, i que aquesta no comporta una major eficiència de l’administració, ni una major quota de llibertat.

      L’opció de la Catalunya espanyola i amb una llengua de segona que sembla ser el que prefereix en Barril, és perfectament lícita i respectable, però el seu, és un to arrogant, de creure’s propietari de la veritat absoluta, i de manca de respecte per qui creu que una Espanya respectuosa envers el nostre poble és impossible, i cerca altres vies per viure millor a tots els nivells.

      Més d’una vegada m’he creuat amb el Jaume Cabré pel centre de Terrassa, o he coincidit amb ell al “cau ple de lletres”, discret i tímid com sóc, mai li he dit res, però en veure’l, tinc un sentiment de profund respecte cap a un intel•lectual de talla universal que parla la mateixa llengua que jo. Alguna d’aquestes vegades anava amb la meva filla, i no me n'he pogut estar de dir-li, “mira, aquest és en Jaume Cabré, un dels millors escriptors que ha donat la literatura catalana”. No m’he creuat mai amb en Barril pel carrer, ni l’he vist a cap llibreria, però si mai ho faig, i vaig amb la meva filla, probablement li diria, “mira, en Joan Barril, és un periodista que escriu llibres”.

      I és que, per més que alguns, siguin capaços de separar les idees de la qualitat literària, jo mai m’ho he cregut, i no puc evitar escoltant les paraules de Jaume Cabré en recollir el guardó al palau de la música, i llegint la seva obra, tenir molt clar que ell mai escriurà un article ridiculitzant i menystenint als que defensen això que en diuen l’Espanya federal, perquè com diu el propi escriptor, “no es pot crear des de l’arrogància”. Frase que estaria bé que en Joan Barril escrivís en un post-it i l’enganxés a la pantalla de l’ordinador.

1329 lectures

3 comentaris

Imprimir

Enviar article

Josep de la Casa