Feia dies que anava preguntant als que d’això de futbol en saben més que jo, si el Barça tenia o no president. No se’l veu mai, i només signa comunicats al web del club que els pot escriure qualsevol amb una mica de traça. Però mira per on, avui en surt un en roda de premsa que es veu que és de la junta del pretès president invisible, que es fa dir Javier i no pas Xavier, que porta els números (vermells segons ell) del Barça i ens diu que “és un orgull haver signat l'acord més important del futbol mundial amb la Qatar Foundation, i que Qatar ens hagi escollit”. El Senyor Javier Faus ha defensat l’acord en termes prou contundents i ha dit que “comparar Qatar amb Uzbekistan és un despropòsit. Qatar és un país consolidat dins l'Orient Mitjà, i nosaltres no som ningú per jutjar les seves tradicions”. A més, segons Faus, “Qatar no té denúncies internacionals”.
 
      Doncs bé senyor Javier Faus, deixant a part que Qatar és una monarquia absolutista, i que la fundació amb qui signa el contracte va ser fundada per l'emir de l'estat i la presideix la seva dona, jo li explicaré quatre coses de Qatar, només quatre, amb Q com Qatar.

       A Qatar, els defensors dels drets humans pateixen persecució i detencions arbitraries per part del govern.

      A Qatar, la llibertat d’expressió estar restringida, així com també la de reunió i associació malgrat que simulin el contrari amb una pretesa costitució.

      A Qatar, les relacions consentides entre persones del mateix sexe poden arribar a castigar-se amb la pena de mort.

      A Qatar, moltes dones son víctimes de violència física o pateixen llibertat de moviment per part del pròpi estat, quan defensen el dret de casar-se amb qui volen en contra de la voluntat de la família.

      Potser al senyor Javier Faus això de la democràcia i la llibertat el preocupa poc, i encara menys els drets humans. A mi no m’agrada la decisió, i fins i tot em provoca desassossec veure el logotip d’Unicef junt amb el de la fundació que dirigeix la dona d’un dictador. No puc negar, però, la meva subjectivitat, doncs a mi em preocupen més els drets humans que l’economia del Barça, i a més només sóc un seguidor sense carnet. No sé que en diran els que tenen carnet, confio que una bona colla alcin la veu davant d’aquest despropòsit. Però del que tinc ganes de veres, és de saber que n’opinen els avaladors de la junta actual. Casanovas, Nolla, Bosch, Arús, i tota la colla que li van besar els peus al president invisible i el van portar a la victòria.