La Tura i l'ambició

Divendres, 14.1.2011. 18:00 h

La Tura i l'ambició

política, Tura

( 9 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

política, Tura

      La Montserrat Tura diu que vol servir Catalunya des de la seva capital i, ha decidit presentar batalla a l’alcalde Hereu. Llàstima que en unes primàries de partit no podem gaudir de debats televisats. De ben segur que ho passaríem d’allò més bé amb el to de veu de l’un i de l’altre.

      El que a mi m’ha cridat l’atenció de l’assumpte, han estat els comentaris llegits i escoltats al voltant de la decisió de l’exconsellera. Resumint una mica, venen a dir que la seva és una ambició legítima, que ha estat una dona que ha demostrat una autèntica vocació al servei d’això que en diuen la cosa pública, i per tant, la decisió és encertada i fins i tot saludable per la política del nostre país. I per rematar-ho, ja hi ha qui fa valer el factor gènere per exculpar l’ambició i lloar l’eficiència.

      A veure si ens entenem, totes aquestes floretes al respecte de la seva ambició política son per què és eficient o per què és dona?. Perquè si és això últim, ja cansa el tema que totes les dones que fan política són perfectes i divines. Qualsevol polític del gènere masculí que mostri la seva passió per la cosa pública com la Tura, (per més eficient que hagi demostrat ser) és titllat d’ambiciós que no vol deixar la cadira. Ara bé, si parlem d’una dona, llavors és una ambició legítima i saludable?.

      En el món de la política, com en el món real, hi ha dones extraordinàries que ens passen la mà per la cara a molts homes, no només no ho poso en dubte, ho sé de primera mà. Però compte, també n’he conegut una bona colla d’ineptes i pèssimes gestores, que ocupen càrrecs per la mateixa ambició que molts homes, i no pel fet de ser dones la seva ha de ser una ambició més legítima.

      No imagino que passaria si qualsevol polític del nostre país que hagi estat un excel•lent alcalde de la seva ciutat, uns anys més tard es presentés a l’alcaldia de Barcelona sense ni tan sols viure-hi. Podem imaginar el què s’hauria de sentir dir?. És un aprofitat, no vol deixar la cadira, és una vergonya que un foraster vulgui manar a la capital per voler aferrar-se a la cadira, només vol viure de la moma, i un munt de comentaris més que els grans tertulians polítics d’aquest país, els de sempre, els únics que tenim i van d’una emissora a l’altre, i de la televisió als diaris, arribarien a dir.

      Que es presenti a les primàries, i a les eleccions si guanya aquestes, però que no ens venguin ambicions “saludables”. És ambiciosa com tot polític ho ha de ser, i punt, no cal posar més adjectius per definir-la.

1235 lectures

2 comentaris

Imprimir

Enviar article

Josep de la Casa