Rajoy està eufòric. Ha aconseguit situar per dos anys Espanya en la Comissió permanent de l’ONU i creu que amb la suspensió de la consulta a Catalunya tal com havia estat dissenyada pel bloc sobiranista, s’ha avortat el procés d’emancipació català. Glòria efímera la primera i més efímera la segona. Com ja vaig advertir fa dues setmanes Europa sembla entrar un altre cop en números vermells i això arrossegarà en primer lloc els ventres febles mediterranis, que l’única reforma que han fet és la que ha provocat una pèrdua massiva de la capacitat de consum de les capes mitjanes i humils. Cap rectificació en els altres paràmetres: innovació, reindustrialització, model bancari, educació…. Ans al contrari, marxa enrere en tots ells. Som conscients que aquesta manca d’eficiència econòmica i social va vinculada a la mala qualitat de la democràcia espanyola? Qualsevol anàlisi comparativa mostra com les millors democràcies al món, alhora són les que tenen una piràmide social més baixa, amb ascensor social garantit i que presideixen els rànkings de riquesa i benestar.
Doncs de qualitat democràtica se n’ha parlat, molt i bé, avui que escric aquestes línies, en una jornada acadèmica organitzada per la Fundació Maurits Coppieters adscrita al grup parlamentari Aliança lliure europea- Els verds i la Fundació Irla. S’ha presentat l’estudi elaborat pel Dr Jaume López, professor de Ciència política de la UPF i pel Dr. Josep Ma Vilajosana, catedràtic de Filosofia del Dret de la UPF, titulat “Qualitat democràtica per a un nou estat”. Properament el trobaran penjat al web http://www.irla.cat/publicacions/
La tesis dels doctors és que la democràcia representativa està deslegitimada al món occidental, especialment en estats d’arrels autoritàries i plurinacionals no reconeguts. Que el procés de globalització econòmica que consagra l’imperi d’aquesta sobre la política i la tendència a l’empitjorament social en els Estats de baixa qualitat democràtica, posen sobre la taula la necessitat de fer un salt cap a una democràcia de qualitat. Aquesta només serà possible si se sustenta en tres pivots: la tradicional democràcia representativa (millorant el procés d’elecció dels representants i de control sobre ells), la democràcia participativa, vehiculant fórmules àgils i amples de participació ciutadana en l’elaboració de posicions de govern o de lleis; i finalment, la democràcia directa que és la referendària, que té quatre vessants: els referèndums clàssics de reforma constitucional o constituents; els referèndums d’iniciativa popular, on es posa a votació la llei elaborada des de la societat civil; els referèndums abrogatius, on la població pot exercir el vot per derogar lleis que ja no són legítimes perquè no representen el sentit majoritari de la població; i els referèndums reprovatoris que tenen alguns Estats americans, on es vot votar a favor del cessament d’un càrrec electe, especialment en càrrecs locals o supralocals. Un altra aportació dels professors de la UPF, és la recomanació que el procés constituent català segueixi els models més avançats que s’han experimentat a Islàndia i Irlanda: primer hi ha una etapa participativa oberta als ciutadans d’aportació de continguts constituents; segon, una etapa de redacció amb una comissió mixta parlamentària societat civil, els representants de la qual s’elegeixen per sorteig, prèvia segmentació sociològica de la població; i finalment, referèndum d’aprovació, on es posen els principals títols de la nova constitució en votació separada, de manera que tot i guanyat tots els capítols , el Parlament s’adoni dels punts de més feble legitimitat social, de cara a futures reformes./
En la resta de la Jornada hem sentit a Ramon Cotarelo http://www.vilaweb.cat/noticia/4215493/20141017/ramon-cotarelo-pablo-iglesias-mira-fugir-destudi-catalunya.html de la UNED pronunciar-se a favor del dret a l’autodeterminació i aplicant la teoria de jocs i demostrant que el problema és insoluble sense negociació o unilateralitat catalana./
Hem sentit a Jason Sorens de la Universitat de Yale (http://www.dartmouth.edu/~jsorens/ ), expert en processos de secessió que ha fet unes quantes afirmacions interessants. Al món occidental els nous independentismes no són emocionals ni identitaris, es basen en decisions racionals econòmiques i ideològiques (eix dreta-esquerra). Per tant són temporals; però en la mesura que l’Estat propietari exerceix implacable la seva hegemonia per perpetuar les injustícies econòmiques i el model social (més dretà en el cas d’Espanya i Anglaterra, que a Catalunya i Escòcia), els independentismes esdevenen crònics i amb grans possibilitats de victòria final./ I ha fet dues recomanacions. Una als Estats: si voleu evitar la secessió constitucionalitzeu el dret a la secessió. I una recomanació a les nacions en vies d’emancipació: si al davant teniu un Estat immòbil, lligueu-vos les mans al volant i no atureu el vehicle cap a la independència. Segur que guanyeu. Doncs, això./
MACEDÒNIA
1. Felicitats al Nobel d’economia Jean Tirole de Tolosa de LLenguadoc per la seva contribució a l’estudi dels efectes nefastos dels oligopolis. Les felicitacions d’Hollade i Valls són patètiques, en ser polítics d’un estat que ha alimentat des del Colbertisme els oligopolis parapúblics. Per cert, desconec si Tirole ha analitzat mai Espanya. Aquí tindria camp per córrer en la seva especialitat.
2. Surt en català a RBA/La magrana http://www.amazon.es/El-capital-segle-XXI-ORIGENS/dp/848264744X?SubscriptionId=AKIAIQCWCTA7UJHJR6MA&tag=arte10com-21&linkCode=xm2&camp=2025&creative=165953&creativeASIN=848264744X , El Capital al segle XXI de Thomas Piketty, un altre francès que triomfa a EUA denunciant l’accelerat i insostenible procés de dualització entre els molts rics i els creixentment empobrits
3. Informe de les Nacions Unides que ratifica a Piketty: la xifra de milionaris a Espanya creix el doble de l’any passat: 80.000 més. En canvi els 800.000 que havien sortit de la pobresa les darreres dècades estan en vies de recaure-hi.
