“El gran bloqueig que patim és degut a que els anomenats partits del Govern no tenen absolutament cap idea del que ha de ser el país d'aquí a 20 anys. La seva manca de visió és paralitzant perquè ningú vol arriscar els seus èxits efímers immediats”. Segur que els estimats lectors han pensat de seguida en Espanya. Doncs, no. Són declaracions de Jacques Attali a “Le Journal du Dimanche” del 6 de febrer passat, destinades a França. /
Attali és, per mi, un dels grans estrategs reformistes europeus. Va assessorar a François Mitterrand, que segons Attali és el darrer governant francès amb estratègia. I va ser consultor de Nicolas Sarkozy, pel que va elaborar un interessantíssim Llibre blanc, que jo signaria en la seva totalitat. Però, lamentablement, després de ser consultat per tots els presidents, ningú va ser valent d'aplicar les reformes proposades. /
Jacques Chirac, elegit per més del 80%, va tenir l'oportunitat històrica d'encapçalar el canvi, però va començar donant l'ordre al seu primer ministre de no fer res, tipus Rajoy. A continuació, Nicolas Sarkozy es va afanyar a enterrar el Pla d'Attali, citant la crisi com a motiu, quan la crisi, per contra, hauria d'haver-ne estat el pretext per aplicar-lo. I ara, François Hollande ha tractat d'actuar, però amb tanta timidesa que va passar de puntetes els seus primers cent dies. /
I a França, segons Attali, és només durant aquests primers cent dies, amb l'impuls inicial i la legitimitat de la recent elecció presidencial, que tot és possible. Després, sempre és massa tard. Sàvies paraules del pensador polític que coneix de prop les resistències al canvi de la tecnoburocràcia i les castes dominants als Estats del Sud europeu. Els presidents aconsellats li deien: “si poso en pràctica el que tu proposes em tallaran el cap”. Com si a dos passos de la Concorde, el cap guillotinat de Lluís XVI els perseguís. /
L'entrevista a Attali té molt més suc. En ella es carrega el tema de l'eliminació de la ciutadania als binacionals sospitosos de suport al gihadisme. Creu que no només la privació de la nacionalitat no és la millor arma contra el terrorisme, sinó que en estigmatitzar els binacionals, s'empeny alguns joves, humiliats, a submergir-se en el radicalisme. / La reforma, que és inicialment una idea del Front Nacional, pot significar un gol en pròpia porta. Per Jacques Attali, el més important, i que explica tant desencert i improvisació, és que, com totes les mesures tàctiques, aquesta proposta d'Hollande-Valls, no s'inscriu en cap visió global del món de demà. /
Sense visió del món, no hi haurà mai reformes serioses i sostenibles en el temps. Declara el professor, que un país es bloqueja quan es pensa que l'ahir era millor. Llavors tothom es crispa per preservar els beneficis que ha adquirit: pensió, privilegis. Diu Attali: “si les polítiques estiguessin dient el que serà la França el 2025, tothom acceptaria perdre part dels seus beneficis actuals en benefici del seu propi futur i dels seus fills. Però som un país cec davant del futur, amb un Front Nacional que no té altre projecte que el d'un imaginari dels anys 50”./
Per això, el pessimisme francès que se'n deriva és fruit d'aquesta consciència que disposen de privilegis en risc. I llavors l'únic que se'ls acut als partits del règim és posar els carros de la caravana en cercle defensiu. El món està canviant a gran velocitat. I Attali pronostica una nova crisi financera global: terratrèmols a Xina, Brasil, Rússia; i a la zona de l'euro que es veu amenaçada per la crisi portuguesa i espanyola, que pot ser més greu que la crisi grega, segons ell./
Tot el pensament d'Attali és transposable a Espanya, on per més paradoxes el partit que té la suposada clau de la renovació, C´s, fa del blindatge territorial propi de l'època de la monarquia absoluta o del jacobinisme més tronat, una condició sine quan non./
Mentestant el partit del Govern surfeja sobre una bassa de porqueria amb el suport de Rivera. I els barons del PSOE, vinculats per llaços d'interès privat a la casta oligàrquica i burocràtica de l'Estat, bloquegen, de fet, qualsevol alternativa no només a la qüestió territorial, sinó a les seves derivades malgrat es vulguin ocultar: la fi dels models d'empresa ineficient i escassament competitiva perquè creix sota les faldilles de l'administració; la fi del model de benestar insostenible basat en els impostos que paguen les classes mitjanes concentrades en els territoris més productius i amb més dèficit d'inversió de l'Estat; la fi del caos educatiu més preocupat per les funcions d'adoctrinament nacional espanyol que per l'aprenentatge de les competències en un món canviant, etc, etc. /
Si Attali fos espanyol – ¿on són els Attalis d'aquí?- sentenciaria que la casta política espanyola no només és conservadora i contrària al canvi, sinó majoritàriament reaccionària. Més en la línia nostàlgica de Le Pen a França, com denuncia en la seva entrevista. /
Només un botó de mostra: ¿algú es pot imaginar que De Gaulle s'hagués deixat portar per les posicions dels minoritaris pieds noirs unitaristes francesos d'Algèria en el moment del repte de la descolonització? Doncs el que representa Ciudadanos, partit ultraespanyolista català, és exactament això. De cara al suïcidi./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/02/pura-tactica-81008.php
