Josep Huguet


Dimarts, 10.1.2017. 20:48 h

Farà 50 anys

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






L’any 2017 que ara comença en farà cinquanta que vivíem en un règim franquista que començava a posar en evidència les contradiccions profundes entre els gestos d’aparent obertura que havia fet des del 1959 i les pors de la casta dirigent (la de sempre) davant l’aprofitament que el poble i l’oposició estaven fent dels pocs espais de llibertat. Franco nomenava un nou Govern fent equilibris entre Falange i Opus. Carrero Balnco accedia a la vicepresidència i “el ministro catalán” López Rodó a “Planes de Desarrollo”. Fraga continuava i era responsable tant de la moderada proposta d’obertura com corresponsable de l’inci de bunquerització que es detecten aquest any./

Com a mostra el 1967 va ser l’any de la il•legalització de Comissions Obreres i d’una dura repressió sobre els seus càrrecs sindicals infiltrats en el Sindicat Vertical. 9.000 condemnats entre 1963 i 1977 pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP) digne antecessor de l’actual Audiència Nacional que acabarà deslegitimada amb el final d’aquest règim. S’aprovava la Ley Orgánica que afirmava que: "El Cap de l'Estat és el Representant suprem de la Nació: personificació La Sobirania Nacional; exerceix el Poder suprem Polític i Administratiu; ostenta la Prefectura Nacional del Movimiento i té cura de la més exacta observança dels Principis del mateix i altres Lleis Fonamentals del Regne , així de Com de la Continuïtat de l'Estat i del Movimiento Nacional (...)exerceix el comandament suprem dels Exèrcits de Terra, Mar i aire....../

I el règim ensenya també les urpes amb el decret d'Estat d'excepció a Biscaia. El spropers anys en seguirien uns quants més, prova que el règim quedava desbordat per primera vegada per l’oposició –prenguin nota- especilament a Catalunya i Euskadi. Com ara, que són els dos territoris que primer han qüestionat el règim potsfranquista imperant./

El 1967 es va aprovar el transvasament d'aigües del riu Tajo al Segura, obra del faraonisme de la casta madrilenya de tots els temps ara succeïda pels milers de kilòmetres dAVE inútils./

La bunquerització del règim va portar a la seva crisi final i necessari transvestiment en l’actual democràcia de qualitat minvant. Però mentre la casta anava en una direcció, la vida anava en una altra. El bikini arribava a les costes amb gran consternació del nacional-catolicisme. La música beat d’arrels anglosaxones amb els seus cantants amb grenyes desplaçava la músca yé-ye i melódica d’arrels franceses i italianes. La nova cançó superva les barreres comunicatives dle règim i assolia èxits populars que obligaven fins i tot a la tele franquista de fer-se’n ressò. Serrat lidera els 40 principales i surt en tots els mitjans de comunicació amb Cançó de Matinada. Un any més tad seria enviat a l’exili per voler cantar en català a Eurovisió. L’accés del català als mitjans audiovisuals és d etal relleu que diversos cantants italians enregistren en català com els mateixos Juan y Junior que ho fan en l’estrena del tema “A dos niñas”. /

L’any 67 és el moment culminant del Grup Els Setze jutges que es completa amb l’entrada de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, que encara estan donant guerra cinquanta anys després. I es crea el Grup de Folk que inaugura un gènere popular de cançó de protesta i tradicional que ha arribar fins avui./

En les ràdios, sonaven al costat dels cantants melòdics comercials cantants que havien estat refugi en l’època de repressió més dura contra la llengua catalana com Emili Vendrell, Gaietà Renom i els discos de sardanes de la Principal de la Bisbal. I amb èxit assegurat els monòlegs satírics i humorístics de Joan Capri que tant rastre han deixat en la pedrera de periodistes d’humor que és actualment Catalunya./ Mentrestant al món hi havia la Guerra dels sisi dies, EUA continuava enfangant-se a Vietnam. Dues naus eren enviades a Venus. Es descobria la configuració de l’ADN i es feia el primer transplantament de cor. Cinquanta anys després i en un altre moment de bunquerització del règim successor d’aquell, la rebel•lia contra ell avança pels territoris de sempre. I la vida i el progrés també continua per altres camins. /

publicat a Economia digital

lectures 1230 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
LLUIS fletxa bcn
11 de gener de 2017, 12.54 h

N.B....I AMB CARACTER PROTECCIONISTE JA QUE LA SEAT TENIA QUE VENDRE 500 UNITATS PER UNA DE LA COMPETENCIA .

MALA MEMORIA I GENTS NI MICA DE AGRAÏMENTS.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
LLUIS fletxa bcn
11 de gener de 2017, 12.52 h

Hi ha un denominador bastant comú als tres territoris on s'estan plantejant iniciatives secessionistes a Europa o on s'ha fet recentment. Tant Catalunya com Baviera o el Vèneto tenen sensibilitats nacionalistes i comparteixen el sentiment d'haver contribuït excessivament a les arques dels seus respectius Estats. També és comuna la negativa d'aquests a concedir-los el dret a convocar referèndums independentistes o d'autodeterminació.

N.B. LOPEZ RODÓ PORTÁ LA SEAT A BARCELONA AMB 20.000 ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.