Josep Huguet


Dilluns, 3.4.2017. 15:53 h

Liderar Europa?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






S’estan reunint els quatre estats més grans d’Europa, que no vol dir que siguin els més grans estats, per veure si donen llum on només hi ha fum. Parlem habitualment d’Espanya l’estat fallit i malalt, juntament amb Itàlia, dos sobre quatre. Però i França? Amb unes presidencials polaritzades entre extrema dreta i extrema esquerra, només Macron podria representar una opció sensata. Però, està disposat a aplicar el programa reformista que li reclamen les poques ments lúcides del veí del nord?
Un cop més, el que considero un referent intel·lectual, Jacques Attali, ha promogut un debat obert titulat “France 2022” de cara a consensuar un llistat de prioritats reformistes d’una França que viu una situació molt preocupant: més del 20% dels joves estan a l'atur; el deute públic va arribar al 100% del PIB; el dèficit exterior és més del 8% del PIB. Aquestes són les reformes proposades:
1. Augmentar l’accés a les llars d'infants i escoles primàries, per facilitar la bona integració dels futurs ciutadans en una República secular i fraternal.
2. Crear un ingrés universal per a la formació d’aturats de nivell superior. Cap jove sense aprenentatge concret i pagat . Suport a les rehabilitacions d’habitatge per a la seva dignificació.
3. Fer de la prevenció en  la salut i la pròpia autoestima una prioritat, tant en els sistemes de seguretat social, com en l'escola i a la feina.
4. Equiparar les condicions al final de la vida laboral de tothom, de manera que l’inici de la jubilació sigui l’inici d’una segona part de la vida laboral al servei propi i de la comunitat.
5. Donar a l'exèrcit, la policia i la justícia els mitjans per garantir la seguretat de tots.
6. Fer evolucionar part de la fiscalitat cap a finalitats de combat contra l’emissió de carboni i protecció de sòls, mars, subsòls com un assumpte de prioritat nacional.
7. Promoure l'esperit empresarial i emprenedor amb una política d’incentius fiscals . I fer tornar a França els talents que van marxar a l'estranger.
8. Reafirmació en els termes estrictes de la laïcitat, i aplicar-la a totes les cultures que avui fan França.
9. No permetre que el deute públic sigui superior al 100% del PIB.
10. A Europa, promoure la creació d'una policia fronterera comuna i una defensa comuna.
11. Fer de la Francofonia una institució forta, capaç, de participar en el desenvolupament i el manteniment de l'estat de dret en els països del Sahel.
12. Compromís per assegurar que el mandat del pròxim president, elegit en 2022, serà de set anys no renovable; reduir a la meitat el nombre de parlamentaris; i substitució del Consell Econòmic i Social per una Cambra de les generacions futures, a càrrec de la veu de les noves generacions, amb els membres menors de 30 anys.
Els reformistes francesos són, però, escèptics. Els actors polítics amb una predominància de la vella guàrdia dels partits del règim i amb nous actors de signe populista, només activen els temors i passions més primitives de l’electorat. I proposen solucions del segle XIX. França és un país que porta a l’ADN, el Colbertisme, aquesta intervenció malaltissa de l’Estat en l’economia al dictat d’una casta despòtica i autoqualificada d’il.lustrada. I així des de l’època dels reis absoluts, passant per les diverses repúbliques i Imperis. Aquest colbertisme té com a contrapartida un alt corporativisme dels cossos d’Estat, que no permeten flexibilitzar i modernitzar les seves funcions. I comporta també una anèmia de la capacitat d’emprenedoria de la societat civil.
Els pocs reformistes lúcids titllen França de democràcia moribunda i economia en decadència. "El nostre país ja no pot acontentar-se amb petites frases i minúsculs projectes” diu Attali.
Amb aquest panorama seria recomanable que Merkel, o el seu possible substitut Shultz, mirin més cap al nord i l’est per establir aliances més complexes i potser incompletes (no hi voldran ser tots) amb els estats petits que són grans Estats. Molts dels quals, especialment els nòrdics, ja fa temps que van innovar el seu Estat del benestar i la seva economia. Que Alemanya desperti, perquè li tocarà liderar, no imposar, sumant els petits Estats innovadors. Sense aquesta operació, les resistències dels tres diplodocus del sud que assisteixen a les reunions amb Alemanya (amb tres presidents sense autoritat moral) bloquejaran la necessitat de canvi a tot Europa. Un canvi per salvar-la.

lectures 759 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.