Josep Huguet


Dilluns, 3.4.2017. 15:54 h

FISCALITAT EUROPEA

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Davant de l’economia mundial amb tants factors  com els mercats financers, el preu del petroli, els moviments de la Reserva Federal, o l’evolució de les economies més potents, Europa s'ha de plantejar la conclusió d'unió bancària i una unió fiscal per tal de disposar de més eines contra els xocs asimètrics provocats pels cicles de l’economia. Amb tot, l'enorme diversitat entre els Estats membres de la UE aconsellen que disposin de certa sobirania fiscal per tal decidir quin model d’estat volen.
En tot cas, ara mateix es parteix d'una desigual pressió fiscal entre els diferents Estats de la UE que en la mesura que s’avança cap el mercat únic, ha afectat negativament al funcionament d'aquest mercat únic, amb distorsions com diferents formes de competència fiscal, la doble imposició o l’elusió fiscal.
Fins ara s’ha avançat més en l’harmonització fiscal dels impostos indirectes que en els directes. Començant amb les diferents regulacions d’IVA existents des de la implantació de l’impost, fins a arribar a l’actual Pla d’acció de l’IVA, així com els impostos especials. o el recent projecte de mesures fiscals per a l’harmonització de l’IS.
Pel que fa a l’IS, igual que amb la Directiva de l’IVA, seria interessant que la UE pogués establir un tipus mínim de l’IS per tal d’evitar la competència fiscal entre els Estats Membres. Tot i que encara que s’harmonitzin els tipus impositius, com que un sistema nacional pot tenir moltes deduccions, exempcions o incentius fiscals, pot acabar produint que el tipus efectiu, que paga el contribuent, sigui molt més baix que el tipus nominal.
Caldria doncs no fer-se trampes al solitari i analitzar quines distorsions creeen les diferents deduccions en l'harmona fiscal.  De la mateixa forma que mitjançant el Pacte d’Estabilitat i Creixement s’han establert, no sense polèmica per les seves conseqüències, uns tipus màxims per al dèficit públic dels Estats de la UE, es podria establir un percentatge màxim de diferència entre els tipus nominals i els tipus reals de l’IS. Aquesta podria ser una manera d’avançar en l’harmonització fiscal de l’IS i intentar que cada cop el mercat únic sigui més just i tingui menys distorsions pels agents que hi actuen.
Per tal de millorar l'harmonització caldrien: l’adopció del mateix criteri en la classificació de les empreses segons la seva mida. L'harmonització de terminis i regles generals dels diferents sistemes tributaris. L'harmonització de les regles de la comptabilitat.  Reduir la diferència entre els tipus impositius per a les pimes i les grans empreses alhora que incentivar el creixement de les pimes.  Promoure la R+D i la innovació, especialment en les pimes, ampliant l’elegibilitat de les empreses per als incentius en R+D. Promoure la inversió amb ajustaments fiscals i la no-discriminació segons la forma jurídica de l’inversor. La reducció del nombre de pagaments anuals a l’administració. L'establiment d’una finestreta única. El marc normatiu comú per a les deduccions i les amortitzacions. Unificar els criteris d’exercici fiscal i els terminis de pagaments. Unificar les sancions per l’incompliment de les obligacions tributàries. Simplificar els procediments i promoure l’ús de la digitalització per a la gestió tributària. Unificar criteris i coordinar les agències d’informació i tributàries en la lluita contra l’elusió i l’evasió fiscal. La inclusió d’algun tipus de gravamen europeu als productes energètics. La inclusió d’un component medi ambiental en la fiscalitat és cada cop més necessària donats els reptes plantejats en l’Agenda COP21 i tenint en compte el grau de compliment dels diferents Estats Membres en els seus objectius mediambientals.
Aquestes són algunes de les propostes que fa el professor Sergio Martínez en el seu informe Fiscalitat europea i mercat únic. Cap a una harmonització efectiva. Lamentablement hi hagué un fre al procés d'Unió pel que van significar les votacions contràries a la Constitució europea, que ja era un projecte molt limitat de cessió de sobirania i que no garantia com a alternativa la sobirania del Paralament europeu. A partir d'aquí i amb l'esclat de la crisi econòmic Europa ha entrat en un període de salvis qui pugui que em temo que ni amb un disseny a dues velocitats, farà que els de la primera acceptin aquestes receptes harmoniutzadores, tot i que  la UE té mecanismes d’influència com la CE o el Tribunal de Justícia de la UE per tal d’avançar cap a l’harmonització fiscal i, per tant, cap a un mercat únic més homogeni.
 

lectures 2517 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.