Josep Huguet


Dimarts, 12.12.2017. 15:37 h

LA QUADRATURA DEL CERCLE

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






LA QUADRATURA DEL CERCLE 
 
Passats uns dies vull disseccionar el document de Círculo de Economía: Davant el 21-D. Evitar el caos. Recomposar l’estabilitat. A la primera de canvi sol·liciten als partits que es comprometin a desenvolupar la seva futura acció política en el marc de la legislació vigent en cada moment. O sigui dels 7 partits parlamentaris que es presenten el Círculo ja n’exclou 4 que tenen més del 60% de vots i diputats perquè tenen programes que depassen l’actual marc vigent: des de l’Estta federal plurinacional de Podem a la independència d’ERC, PdCAT i CUP. O sigui que una entitat que es pretén transversal i que en algun moment gloriós havia jugat un paper de catalitzador reformista, ara s’ancora en el conservadorisme més tronat i minoritari a Catalunya.
A la segona de canvi s’afirmen coses com que a Catalunya, estem assistint a un gravíssim deteriorament de la nostra economia. I que a l’anomenada fuga d’empreses, s’ha afegit una significada caiguda d’activitat en sectors com el consum o el turisme. Sembla mentida com un organisme que es vanta d’estar format per notables representants del món acadèmic i d’empresaris se suposa rigorosos gosin fer aquestes afirmacions validant les xifres (primera falsedat), atribuint-les només a l’independentisme (segona falsedat) i no a la intervenció brutal de l’Estat i, finalment, focalitzant-les a Catalunya (tercera falsedat) quan de fet per bé o per mal les xifres en molts caos empitjoren més a Espanya. Respecte la primera falsedat hi ha les xifres de comportament de l’activitat econòmica fins el moment de la intervenció de Montoro són excel·lents, brillants fins i tot, en comparació amb la dècada anterior. La segona falsedat és l’intent d’atribuir a l’independentisme el que és conseqüència de la intervenció de l’Estat. Només quan Montoro posa les mans a la Generalitat i es tanquen membres dle Govern a la presó i s’atonyinen persones pacífiques quan alguns turistes deixen de venir, els ciutadans es retreuen de comprar o anar a espectacles. I tercera falsedat posar el focus només a Catalunya, amagant que o bé la inflexió és general o potser més forta a Espanya. El cas del turisme com a exemple: cau el mes d'octubre un 2% a Catalunya, un 5,9% a Andalusia, 3,5% al País Valencià i un 4% a Madrid.
El Cercle continua afirmant que la dinàmica pot consolidar-se, o fins i tot accelerar-se, si no som capaços de garantir aquella mínima previsibilitat que exigeixen ciutadans i empreses. L’activitat empresarial requereix d’uns marcs d’actuació previsibles. La seva absència, en un entorn tan globalitzat i obert, comporta una pèrdua immediata d’activitat econòmica, com hem pogut comprovar en aquestes darreres setmanes. Però un cop més aquesta afirmació genèrica que és certa no és contextualitzada adequadament. Formaria part de la previsibilitat que el principal partit del Govern d’Espanya no estigui corcat amb més de 700 imputats per corrupció i que no fos acusat directament de conspiració mafiosa per a la desaparició de proves? Formaria part de la previsibilitat que l’Estat espanyol no encapçalés els rànkings de manca de transparència i de llibertat de premsa de la Unió Europea? Seria una aportació a la previsibilitat que no saltessin cada dos per tres escàndols de desviació de fons europeus per a finançament delictiu de campanyes electorals del PP, com s’ha fet públic aquesta setmana?
Més endavant el Cercle atribueix a l’anunci d’una Declaració Unilateral d’Independència, el que va despertar l’alarma i la reacció immediata. No només de grans corporacions sinó, també, de pimes i ciutadans. Però en la frase anterior es reconeix que malgrat l’alta tensió política dels darrers anys no s’ha notat res en economia. I podrien haver estat una mica més honestos i reconèixer que hi ha hagut brillants resultats entre ells l’eliminació del dèficit públic tan reclamat en documents anteriors i que Junqueras obté superàvit. Doncs bé perquè si tot anava bé, i fins i tot molt bé, encara que no ho reconeguin, on està el problema? No està clar que si haguéssim viscut a Canadà o Gran Bretanya haguéssim continuat en tensió però sense conseqüències? Qui provoca les possibles males conseqüències? L’Estat i la seva brutalitat i autoritarisme en conduir el conflicte amb el motor de la seva economia. Això és el que espanya a les multinacionals. Com ens podem fiar d’un estat corrupte que maltracta el territori que li dóna de menjar?
Donada la limitació d’espai de l’article, avui m’aturo aquí. Només en els primers tastos del document ja es veu però com gent tant assenyada, se suposa com alguns líders empresarials i acadèmics alimenten la ficció en comptes del rigor. I això sol tenir molt males conseqüències.
 

lectures 551 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.