Uns llocs tan lluny de la innovació que necessitem (Estat espanyol) i d’altres tan avançats pronosticant el futur immediat de la universitat i la innovació online
http://www.enriccanela.cat/index.php/2011/06/02/informe-cotec-2011/
http://www.theaustralian.com.au/higher-education/university-of-the-future-is-here/story-e6frgcjx-1226066713881
La Fundació per a la innovació tecnològica COTEC ha publicat el seu informe 2011 sobre la innovació i la tecnologia a l’Estat. En síntesi, la crisi econòmica en comptes de provocar un efecte contracíclic que vol dir que, en termes relatius, empreses i administració apostessin més per innovació i recerca, ha estat al contrari. Proporcionalment l’Estat i les empreses han fet més contracció d’aquest segment que d’altres. De fet només l’anterior govern a Catalunya va aguantar el tipus fins el 2010 en increments en RDI. El pressupost del 2011 presentat suara és lamentable. Per posar un exemple, cau més el pressupost d’innovació que el d’obres públiques. I ja no diguem que algunes retallades generals en l’àmbit social. Sense una bona formació i apostar per la innovació, la gallina dels ous d’or està seca L’Informe COTEC avisa que els índex internacionals de competitivitat segueixen situant Espanya per sota de la trentena, per sota la novena posició que ocupa en termes econòmics.
La cara de la moneda és el positiu balanç del programa CÉNIT, que ha 1.253 empreses, de les quals, el 58% eren pimes, i han aconseguit involucrar 1.589 grups de recerca públics i centres tecnològics. El 2010 ha seguit incrementant la participació de l’Estat en el VII Programa Marc de la UE, principalment a causa del lideratge en grans projectes de seguretat i energia, així com a la millora en la participació en TIC i transport, entre altres.
La creu de la moneda és que la demanda interna no actua suficientment com a element tractor de la innovació. La manca de cultura en els mercats financers espanyols per al finançament de la innovació. L’escassa cultura de col·laboració de les empreses entre si i entre aquestes i els centres de recerca. L’escassa dedicació de recursos financers i humans per a la innovació en les empreses, L’escassetat de finançament públic per al desenvolupament de tecnologies emergents, i de fons públics per al foment de la R+D+i.
Repeteixo. Aquesta cura de cavall de deixar seca la gallina que produeix els ous d’or: la innovació, la podem pagar molt cara
http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Josep_Huguet/Deixar_seca_la_gallina_dels_ous_dor
