JOAN CARLES VILALTA, PATRIOTA D’ESQUERRES I SENY ORDENADOR DEL TURISME

Ha mort Joan Carles Vilalta, funcionari de la Generalitat, lleial a la institució i al país. I que assumí la Direcció general de Turisme de finals del 2006 fins a finals del 2010. Home apassionat per la terra, historiador, juntament amb en Jaume Font, geògraf i altres col·laboradors com Enric González, Francesc Iglesies i Marien André, economistes, van establir la primera microestructura de planificació turística(subdirecció general i Observatori), que mai hi havia hagut en l’administració del país líder de turisme de la Mediterrània. Aquesta estructura començada a l’època de la directora general, Isabel Galobardes, va permetre per primera vegada, seguir les passes d’Estats del centre i nord d’Europa que planificaven la creació de productes turístics i marques analitzant totes les potencialitats del patrimoni material i immaterial de tot el territori.
Acostumats com estàvem al turisme de marca blanca centrat només amb els efectes climàtics de sol i platja o de neu, la tasca de Joan Carles Vilalta no va ser fàcil. Moltes incomprensions en parts del sectors de l’hostaleria, ancorats en models prehistòrics de turisme insostenible. Però en canvi, també, grans complicitats entre els sectors més innovadors i creatius del sector, amb qui el Departament de Comerç, Turisme i Consum primer, i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa després, va establir una aliança estratègica. No cal dir, que el sector de l’hostaleria de la Catalunya interior, el 80% del territori, va constatar un abans i un després del seu pas per la direcció de turisme. L’aposta ferma per posar en valor turístic tota la cultura era i és l’únic camí per situar aquesta Catalunya al mapa turístic. I alhora és l’únic camí com tantes vegades havia defensat en Joan Carles, de complir les exigències tant de la OMT (turisme sostenible, territorialment, econòmicament, culturalment) com de la Unió Europea.
Incansable viatger, es va desplaçar fins al darrer racó del país per reunir-se amb el sector, per planificar nous itineraris o nous productes turístics, per donar premis o assistir a jornades gastronòmiques. Viatges internacionals acompanyant a l’Agència Catalana de turisme en l’any català a Alemanya, a Itàlia, a França. L’obertura del mercat xinès. Els work shops amb operadors turístics de tot el món i els Centres de promoció turística de la Generalitat. Però sobretot l’eficiència en la tasca de pensar el país, ordenar-lo que li vaig encarregar com a conseqüència de l’aprovació del primer i únic per ara, Pla estratègic de turisme de Catalunya 2005-2010, on entre d’altres objectius marcava la necessitat de fer enginyeria turística com a França i tenir instruments de planificació a mig termini. D’aquí provenen autèntics treballs enciclopèdics que queden com un llegat per dècades: L’atlas dels recursos turístics de Catalunya dirigit pel professor de la UB, López Palomeque,http://www.ub.edu/mapaturismecat/ARTS/000.html  L’atlas i el pla de recursos intangibles, dirigits respectivament pels professors de la UAb i UB, Oriol Junqueras i Jordi Tresserras http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/turisme/pla_intangibles i el Catàleg d’icones turístiques de Catalunya realitzada per una comissió del MNAC, l’IEC i el FAD http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/icones/116icones/arxius/index.html
Impulsor de noves rutes com la del Pirineu Comtal, http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/01%20-%20Informacio%20Departamental/01%20-%20Departament/Publicacions/Turisme/Documents/Arxius/doc_13244289_1.pdf , o la del Camí de Sant Jaume a Catalunya http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/01%20-%20Informacio%20Departamental/01%20-%20Departament/Publicacions/Turisme/Documents/Arxius/doc_11070434_1.pdf.
Impulsor de nous segments de mercat com el turisme ornitològic, el religiós o l’enogastronòmic.
Impulsor del lideratge català a la Unió Europea del turisme sostenible i el social, va ser convocat en nombrosos congressos i encontres, fins i tot després d’abandonar el càrrec.
De jove havia militat al Partit del socialistes de Catalunya, abans de la fusió amb el PSOE. I ara militava entusiàsticament a Esquerra Republicana de Catalunya on assumia la responsabilitat de la sectorial de turisme. L’humor, la sornegueria, l’optimisme, les profundes conviccions socials i patriòtiques, la passió per la feina (ara que es critiquen amb raó alguns vicis funcionarials), era alliçonador veure els horaris inhumans que en Joan Carles i el seu equip feien per poder executar, amb pocs recursos humans i econòmics, la immensa tasca ordenadora (noucentista) que ens han deixat de llegat.
Joan Carles Vilalta haurà arribat a les portes de veure el seu país lliure, podent-se vendre al món tal com és, sense marques superposades i sabedor que l’aposta republicana pel turisme sostenible i d’identitat està deixant petjada en diversos programes de govern de les forces d’esquerra nacional d’arreu d’Europa. La família en pot estar orgullosa. Descansi en pau.