Aznar, falangista

“Qui pensi que només està en joc la unitat d'Espanya s'equivoca. Abans que això, hi ha en joc la integritat de Catalunya.” Ha defensat Aznar en un acte de la FAES, davant de Mariano Rajoy, i ha demanat una reforma constitucional per tallar la “deslleialtat, el xantatge i les amenaces” que, diu, suposen els anhels sobiranistes. “Qualsevol fórmula federal, confederal, o del tipus que sigui, que requereixi el qüestionament de la sobirania nacional és inviable”  “Catalunya no pot continuar unida si no continua a Espanya“, ha sentenciat. I ha afegit que Espanya “no es trencarà”, cosa que només podria passar “si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició”.
A aquestes altures a ningú li pot sorprendre la contundència de tons colpistes i serbis de les paraules de tot un ex-president d’Espanya i principal gurú ideològic des de la plataforma de FAES, de l’espanyolisme rampant i agressiu que impregna tot el ventall del sistema polític espanyol fins a l’esquerra comunista de Cayo Lara. Aznar és el principal valedor de l’hegemonia ideològica que l’extrema dreta exerceix a Espanya.
Encara que potser ja sigui conegut fem memòria de la trajectòria del personatge amb una selecció de textos recollits per INFO-TK:
• “Los jóvenes falangistas están cansados de dar y no recibir; están cansados de escuchar promesas y recibir fracasos; están cansados de escuchar “bonitos discursos” que sólo sirven para crear más confusionismo del que ya hay, para crear el verdadero rostro de quienes los pronuncian. Yo como joven y habiéndome llegado un ejemplar de las Obras Completas de José Antonio Primo de Rivera, ya he tomado una decisión.” (Revista SP, 1969)
• “Cuando se está en quinto o sexto de bachillerato o se es un poco revolucionario o no es nada.” (Refiriéndose a sus escritos de juventud en los que se declaraba falangista independiente. Jerusalén, 10.4.1995)
• “Supongo que estaba delante de la televisión esperando la noticia de su muerte, porque a los 22 años que tenía entonces, estudiaba, porque es lo que toca cuando uno tiene la suerte de estudiar.” (Refiriéndose a la muerte de Franco. Costa Rica, 19.11.2000)
• “Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los Ayuntamientos recientemente constituidos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En Valencia la Plaza del Caudillo pasará a llamarse del “País Valencia”. Y no hemos hecho más que empezar. Se dedican a borrar la historia.” (La Nueva Rioja. 9.5.1979)
• “El consenso ha provocado un efecto fulminante cual es el de la desconfianza de una enorme masa de españoles en el buen funcionamiento del sistema democrático, que quedó palpablemente demostrado en el elevadísimo índice de abstención que se produjo en el pasado referéndum.” (La Nueva Rioja, 18.2.1979)
• “¿Qué tiene que ver el Parlamento con la calle?” (La Nueva Rioja, 25.7.1979)
• “Tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o, por el contrario, va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queremos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única, si el derecho a la vida va a ser eficazmente protegido, etc.” (La Nueva Rioja, 23.2.1979)
D'on poua aquest imperialista castellà de dretes les seves conviccions?
La pista és fácil de seguir. Evidentment, come ll mateix reconeix de la Falange i José Antonio. Però, encara més, del protofalangisme de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo. Aquí trobem la connexió, no banal, en la decisió d’Aznar de pasar algún dia de vacances a Quintanilla de Onésimo (en versió nostrada petit burgesa seria el Queralbs, Núria i el Puigmal de Jordi Pujol).
Doncs bé el poble antigament denominat Quintanilla de Abajo i rebatejat pel franquisme com de Onésimo, per ser poble natal de Redondo, situat a a trenta-cinc quilòmetres de Valladolid, sempre va estar controlat per les dretes. Exceptuant el parèntesi dels anys 1987-1991, que va estar governat pels comunistes del PTE, partit creat per Santiago Carrillo; en aquest moment es va poder haver fet un referèndum pel canvi de nom que mai es va dur a terme, encara que va ser una de les propostes de la campanya electoral d'aquests. Perquè en aquest mateix any, 1987, a més d'eleccions municipals van ser també les autonòmiques que van donar triomf a AP de José María Aznar, i el lloc que va escollir per estiuejar va ser aquesta localitat vallisoletana, precisament pel valor simbòlic que tenia per a la tradició castellanista-falangista.
La santificació que Aznar ha fet i fa d’Onésimo, ens fa arribar a les arrels del seu pensament. Qui fou Onésimo Redondo?
Estudiant a Alemanya en l’època de la pujada del partit nazi, s’imbuí de les seves idees i fundà las Juntas Castellanas de Actuación Hispánica, Partit que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l’acció directa contra el marxisme els jueus i el capitalisme burgès. Més tard confluí amb Ledesma Ramos en la creació de  les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista), que es va fusionar, a la vegada, amb la Falange Espanyola de José Antonio Primer de Rivera (FE-JONS) el 1934. Des de la seva publicació setmanal Libertad defensava les seves idees totalitàries i corporativistes, enaltia la violència i la lluita armada contra els seus oponents ideològics d'esquerres. Va organitzar grups paramilitars a Valladolid i província, que es van sumar a l'aixecament militar que va implicar la Guerra Civil espanyola. Durant aquests anys aquests grups o patrulles armades es van encarregar de la repressió i assassinat d'esquerrans. Als pocs dies de l'inici de la guerra va morir en una trobada amb milicians madrilenys, quan visitava el front, al poble avilès de Labajos, el 24 de juliol de 1936.
Ah! I va traduir amb comentaris els Protocolos de los Sabios de Sion. Valladolid, Ediciones Libertad, 1932  i ha deixat llegats literaris com Onésimo Redondo, caudillo de Castilla (fragmentos de artículos periodísticos y discursos políticos). Valladolid, Ediciones Libertad, 1937. I El Estado Nacional. Valladolid, Ed. Libertad, 1938