Josep Lluís Sànchez Palacios


Dissabte, 20.12.2014. 19:46 h

Armènia: 100 anys després


Comparteix







Etiquetes

L’any 2015 es commemora el centenari del ‘genocidi armeni’, considerat generalment la primera gran matança sistemàtica moderna, . després de l’extermini dels ‘hereros’ de Namíbia. De fet, és el segon cas més estudiat de la història, després del jueu, es calcula aproximadament en més d’un milió de persones i encara no està reconegut per Turquia ni per la majoria de països de la comunitat internacional. Entre els anys 1915 i 1921 van tenir lloc un conjunt de matances i deportacions de la població armènia de l’actual territori de Turquia. Durant el règim dels Joves Turcs, que si bé en els seus inicis pretenien democratitzar l’estructura de l’Imperi otomà, ben aviat derivaren cap a la consolidació d’un estat culturalment homogeni i refusaren les reivindicacions armènies, tot iniciant un seguit de detencions en massa, deportacions i assassinats d’aquesta població. Es calcula que al voltant de 800.000 armenis van poder arribar als centres de deportació de Síria, 300.000 a l’Armènia russa, mentre que 1,5 milions van perdre la vida.
El mateix concepte de ‘crims contra la humanitat’ i també el concepte de ‘genocidi’ va néixer just sobre la tragèdia que vam patir els armenis a mans dels militars otomans d’aquell temps, al final del segle XIX i durant la Primera Guerra Mundial. Va ser un advocat polac d’origen jueu, Raphael Lemkin, qui va començar a parlar del concepte de genocidi armeni l’any 1943, que després es va aplicar a l’holocaust que van patir els jueus d’Europa als camps de concentració nazis. Quan les tropes alemanyes van entrar a Polònia, a principis de la Segona Guerra Mundial, Hitler es va justificar dient: ‘Qui se’n recorda avui dels armenis?
Una de les seves principals conseqüències va ser la ‘diàspora’ que és un terme utilitzat per descriure les comunitats que han fundat històricament els armenis que viuen fora d’Armènia i Nagorno Karabakh.
Del total de la població armènia que viu arreu del món (que s’estima en més de 10.000.000 de persones), només al voltant de 3.000.000 viuen a Armènia i unes 130.000 a la regió del Nagorno Karabakh. Afortunadament, no es pot deixar reconèixer que els esforços d’Armènia i Turquia així com els de les diplomàcies occidentals van fer possible la signatura de l’acord signat a Zurich el 10 d’octubre de 2009, entre ambdós països, tot instant-los a què esdevingui el punt de partida que culmini en l’estabilitat de la regió i faci del Caucàs un veritable espai de cooperació, futur i llibertat. Així com la prestigiosa i valerosa veu de l’escriptor d’Orhan Pamuk, premi Nobel de Literatura, de denúncia sobre el genocidi armeni i també dels kurds.

Catalunya-Armènia
En aquest sentit el Parlament de Catalunya va aprovar el 14 d’octubre de 2009 una resolució de reconeixement del genocidi armeni per unanimitat de tots els grups politics, com ja ho va fer la Resolució del Parlament Europeu de juny de 1987, reafirmada per posteriors resolucions de febrer de 2002 i 2004 per declarar que els fets patits per la població armènia entre els anys 1915 i 1921, tenen la consideració d’un veritable genocidi, d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides per a la prevenció i càstig del crim de genocidi, adoptada el 10 de desembre de 1948.
A Santa Coloma de Gramenet hi ha una comunitat recent, important i singular respecte altres poblacions catalanes, de mig miler de ciutadans d’origen armeni. Des del 2007 alguns d’ells estan organitzats en l’associació ‘Ararat’, fan classes de llengua, celebracions religioses, activitats i participen en la vida social i cultural de la ciutat. Per això, el Ple de l’ajuntament de la ciutat també va aprovar per unanimitat una moció de reconeixement i condemna del genocidi armeni en maig de 2012.

Armènia és un estat recent però una nació amb una llarga i mil•lenària història: va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV i ha estat dominat pels imperis romà, bizantí, persa, otomà i per la Unió Soviètica en el curs dels segles. Actualment, davant la crisi d’Ucraïna, l’annexió russa de Crimea, la guerra a Síria i d’Iraq i els conflictes a Turquia, Geòrgia, Osètia, Txetxenia, Azerbaidjan, l’Estat Islàmic... Armènia torna a estar al bell mig d’una regió geoestratègica en ebullició, de nou, 100 anys després.


lectures 2874 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Josep Lluís fletxa Santa Coloma de Gramenet
16 de gener de 2015, 08.51 h

Moltes gràcies pel comentari. Ara miraré el teu enllaç, Josep Lluís


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
4 de gener de 2015, 16.08 h

Molt interessant Josep Lluís!

No coneixia la resolució del Parlament de Catalunya sobre el tema. És positiu que s'ajudi a nivell internacional a reconéixer el genocidi.

Fa poc també vaig publicar un article al meu blog sobre el genocidi armeni, més centrat en la relació -i vinculació-amb l'Holocaust, així com la seva repercusió en l'art del segle XX.

Et deixo l'enllaç per si li vols fer un cop d'ull:

http://historiesmalcontades.blogspot.com/

Salut!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Josep Lluís Sànchez Palacios logo rss

Opinions i comentaris sobre cooperació al desenvolupament, drets humans, cultura i comunicació

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.