(En defensa de la Jornada de) Reflexió

Tots aquests darrers dies, i molt més àmpliament avui, s’estén un tòpic nou relacionat amb la tradicional ‘jornada de reflexió’ del dia abans de les eleccions municipals.
Es tracta de comentar que en aquests moments el dia dedicat a la reflexió preelectoral, en que està expressament prohibit fer campanya electoral i demanar el vot, no té el mateix sentit que abans de l’arribada de les noves tecnologies de la comunicació i de les xarxes socials. Millor dit, que no té cap sentit perquè no es pot limitar l’expansió  i la difusió de les noticies i de les comunicacions digitals.
 
Qui pot posar portes al camp (digital)?
Les regles i normatives que servien per frenar la difusió de la campanya electoral, un dia abans de la celebració del  comicis, pels mitjans tradicionals: ràdio, premsa, repartiments de fulletons, celebració d’actes informatius, televisió… ara ja no són vàlides perquè no serveixen davant els  nous mitjans que es difonen per internet, pel facebook,  twitter o altres. No hi ha manera real d’aturar la comunicació que es vulgui fer per aquests mitjans. Potser caldrà repensar com funcionen moltes coses de les actuals campanyes electorals i aquesta és una més, però força important.
Alguns més pràctics i realistes voldrien que s’elimini l’anomenat ‘dia de reflexió’ que ja no podrà tenir mai més la funció que tenia a l’inici de la transició i que llavors es va considerar necessària, per no dir imprescindible.
Els meus amics del Perú, i els d’altres països d’Amèrica Llatina sempre es sorprenen de l’existència d’aquest dia ‘per pensar el vot’ que ells desconeixen en el seu sistema. Com tampoc saben de la durada legalment limitada a 15 dies de les campanyes electorals, que allà es perllonguen durant mesos. Aquest no ha de ser el nostre model. Però això no vol dir que no puguem actualitzar nosaltres les nostres regles de joc democràtic, i fer-ho democràticament.
El darrer dia de la campanya del referèndum d’entrada a l’OTAN, fa molts anys enrere,  2 joves de la meva ciutat van ser detinguts per que la policia nacional els va enxampar penjant cartells (demanant el NO) mitja hora després de les 12 de la nit. El jutge els va condemnar a pagar una indemnització i no va acceptar cap dels arguments del seu advocat que exposava que els havien trobat prop dels seus domicilis i que ‘només repassaven alguns cartells mal enganxats per acabar la cola que els havia sobrat…’ Aquell any el dia de reflexió anava ple d’editorials, entrevistes i notícies apel·lant al vot positiu per l’entrada en l’organització militar, però el càstig igualment va ser exemplar per castigar la propaganda política després del toc de queda del darrer dia de reflexió. Avui dia se’ns fa difícil de creure aquesta situació. D’ara en endavant serà pràcticament impossible contenir la lliure circulació per les xarxes de qualsevol notícia, declaració o rumor relacionat amb la campanya electoral.
 
Reflexió pre i postelectoral
Malgrat tot, jo no sóc partidari de carregar-nos la idea de deixar un breu espai de 24 hores sense contaminació, o amb menys contaminació, política per dedicar-lo a pair les informacions i les idees. És un descans pels polítics i candidats, però també  per tothom, perquè la saturació mai és recomanable.
Sempre serè partidari de la reflexió però crec que no ens hem de quedar amb les ofertes, promeses i lemes dels diferents partits. Hem d’anar més enllà. La nostra reflexió hauria de centrar-se en el sentit de tot plegat, però d’una manera més decidida  i avançada: Perquè no una reflexió sobre la possibilitat de fer llistes obertes? Perquè no celebrar consultes i referèndums vinculats sobre els temes essencials a nivell local o nacional? Perquè no podem saber quants diners s’han gastat els partits en inflar-nos el cap amb les seves consignes, logos, fotografies i vídeos? I, sobretot,  com ho han pagat?
Reflexionem-ho!