A l’apartat d’informació personal i preferències del facebook hi havia una casella per ‘declarar’ la situació sentimental: casat, solter o ‘és complicat’. Ara hi ha més possibilitats i no cal dir que sigui o no complicat.
Suposo que davant la quantitat de diverses possibilitats diferents a la de casat o solter, han optat per una tercera opció que pugui expressar qualsevol altra forma de viure. Però dir precisament que ‘és complicat’ denota una falta de definició i per altra una forma de no dir res, de sortir-ne per la tangent, de fugir d’estudi sense donar raó. De no donar cap resposta, però sense deixar de marcar una casella.
Us imagineu que això ho puguem fer en altres aspectes de la vida real, per exemple als formularis d’hisenda, davant d’un jutge o notari o a l’oficina del DNI?
És clar que sempre resulta millor dir ‘és complicat’ que admetre que no tenim opinió o que no sabem que opinar. Així no semblem tant ignorants. Al contrari, aparentarem un posat molt més responsable i reflexió. ‘Postureig’, com diria la meva filla adolescent.
Em recorda molt a d’altres situacions d’indecisió entre diverses possibilitats amb vies de resposta polièdriques com, posem per exemple, les eleccions locals del passat diumenge. O les que encara estan per venir en aquest any farcit de convocatòries electorals successives, totes elles importants i decisives.
Potser no és tan complicat.
No ho hauria de ser. Simplement es tracta de decidir la millor opció que considerem en cada moment. El que si que serà ‘complicat’ és el resultat de les eleccions locals d’avui a moltes ciutats catalanes i especialment a la ciutat de Barcelona.
Caldrà posar seny, rauxa i tot el que calgui per gestionar, malgrat les complicacions, els resultats obtinguts. Per saber arribar a acords, per aplicar el sentit comú i el sentit democràtic. Calibrant allò més pràctic amb el que és essencialment més ètic i polític.
És complex, però no tan complicat. No hi ha una altra.
