Ahir diumenge va ser un dia històric (un més!) per a Grècia i també per Europa: els grecs, inventors de la democràcia clàssica, van votar a les urnes amb valentia, determinació i dignitat per l’opció inesperada per als dirigents de les institucions europees i els organismes econòmics internacionals. Ben aviat, un cop tancats els col•legis electorals, la plaça Sintagma es va tornar a omplir de multituds que van començar a celebrar l´èxit i la derrota dels bàrbars que habiten als països nòrdics de l’Europa ‘rica’.
¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?
Diu que els bàrbars avui seran aquí.
¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?
És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.
Doncs no. Per contradir a Kavafis, el gran poeta grec modern, aquest cop no s’acompleix la profecia i les tropes dels ‘senyors de negre’ de la Comissió Europea no entraran avui a Atenes. Per això hi ha festa grossa a Sintagma i davant el televisor de moltes cases gregues i també de famílies de Portugal, Espanya, Itàlia, França, Irlanda…
(…) És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap.
I fins i tot té preparat, per dar-l'hi, un pergamí.
Allí li ha escrit una llista de títols i de noms.
(…) És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.
Els bàrbars ja no arribaran avui a Grècia
¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre a engegar llurs discursos,
a dir el que d'ells s'espera?
És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.
Ben segur que els dirigents europeus que són gent que no volen discursos, ni arguments que no els donin la raó, malgrat es desvetllin informes secrets del FMI. La prova és que el ministre Varufaquis ha hagut de dimitir i seran uns altres els que vagin a Brussel•les o Estrasburg a negociar. Els grans mitjans de comunicació oficialistes han esclatat d’ira i es veu a les portades de la premsa internacional, també al nostre país.
Tots havien profetitzat l’entrada dels bàrbars avui a la capitat hel•lena i ara no estan preparats per una altra cosa que no sigui continuar anunciant grans desastres, com un cor d’oracles del teatre dramàtic de l’edat d’or grega.
¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia i aquest renou?
(Oh, com s'han allargat les cares!)
¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places i tothom va tornant a casa molt pensívol?
És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.
¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.
Alguns si que els trobaran a faltar, als bàrbars.
Els grecs no poden perquè avui mateix han de preparar-se per a negociar amb ells de nou.
Sort!
(Fragments del poema Esperant als bàrbars de K. Kavafis)
