L’expedició dels Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació (www.deumil.cat) és una bona oportunitat per situar el contenciós català en el cor d’Europa: a tots se’ns ha girat molta feina pedagògica. Si fem una mica de memòria, es pot dir que hi ha un antecedent d’aquesta marxa pacífica en terres flamenques. Un servidor encara recorda, fa gairebé 23 anys (concretament a l’octubre de 1986) l’expedició que va organitzar la Crida a la Solidaritat a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg per tal de reivindicar l’oficialitat del català a la UE. Potser també haurem de tornar-hi, a les terres alsacianes, perquè encara tenim pendent aquest dret; de tota manera, no ens hem de desmoralitzar. És més, en aquest present tan difícil, però alhora completament obert, hem de conscienciar-nos que ara ja no és, només, la llengua l’assignatura pendent.
Ara toca la normalitat nacional dins la interdependència europea. Ara toca projectar el full de ruta –amb fermesa i intel•ligència– per poder ser catalans sense haver de passar (i demanar permís) a Madrid. Ara toca ser presents a Brussel•les el 7 de març .
