Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’Estat propi i la supervivència de la llengua

|

- Publicitat -

La darrera resolució  del TSJC, en relació  amb la qüestió  lingüística,  és molt  preocupant :  va  deixar  molt  malmesa  la immersió lingüística.  És cert que  aquesta  sentència  es pot recórrer, però  el fet que  un  alt  tribunal  digui per  escrit que  només que  un alumne ( els pares)  ho  demani   tota la classe  ha de  canviar de llengua; és dir, passar-se  al castellà,  posa de manifest  la precarietat política  i  jurídica  de  les  lleis  i les institucions catalanes. De fet,  això ens  hauria  de conscienciar que, ni en la  qüestió de la  llengua, els  catalans  no tenim res  blindat;  a més   a més, aquesta decisió judicial, al meu entendre molt injusta, podria tenir conseqüències  funestes per a la cohesió social  de Catalunya .

No hi ha dubte que  la qüestió  es planteja  entre  la  immersió –  un model  d’èxit,  avalat  per  Europa,  que  manté  l’equilibri social   i permet respirar  a la llengua  pròpia de  Catalunya – o  bé  l’assimilació uniformitzadora, tal com  està  succeint  en el País  Valencià  i a les  Illes  Balears. És  molt inquietant  que  davant de  la   situació d’assetjament –  per  terra, mar  i aire  – que pateix actualment  la nostra  nació  catalana, i que es concreta en un  ofec  econòmic brutal, en el tema  de la llengua  estem  sofrint  una terrible involució espanyolista, tant  en l’àmbit  judicial com  en l’estrictament  polític. No és trencar  cap secret  afirmar  que des de  les altes  instàncies  de  l’Estat  espanyol  s’està  articulant una autèntica  planificació anticatalana que afecta tots els sectors econòmics, polítics i culturals. Això està carregant els  neulers i vol fer  diana en  la  llengua catalana, per  tal de fer  possible que  –  en menys de  50 anys  – la substitució  lingüística sigui  una realitat. En vista  d’aquest  panorama, tan regressiu, ens  cal un Estat català com l’aire  que respirem . Necessitem  avançar en la sobirania plena i tenir  competències  exclusives  en immigració. Què  un requisit mínim per  residir a Catalunya sigui  el coneixement del català, com al Quebec  ho és el  francès .    Ara   no va de broma : si  no  ens espavilem de  debò, si no ens emancipem de l’imperi, molt aviat perdrem la  llengua; i si perdem la llengua  ho perdrem tot . Només amb l’Estat propi  la immersió  té  futur  a  casa nostra. Només  amb l’Estat propi es pot garantir  la supervivència de la nostra  llengua :  la joia col•lectiva  més  preuada de la nostra, estimada   i mil•lenària,  nació  catalana .

Publicitat

Opinió

Minut a Minut