En aquests moments vivim un estat de tensió accelerada; és una situació molt complicada . Es fa més necessari que mai aguantar i resistir. Té raó la Presidenta d’Òmnium quan diu que la crisi pot refredar el sobiranisme . Però, no havíem quedat que la crisi ajudaria la causa independentista? Potser caldria saber que el que patim no és crisi, sinó estafa i manipulació. L'anomenada “crisi” és més estructural que mai, però també té un component molt important de regressió social; de lluita de classes, de pretendre – per part de la plutocràcia internacional – recuperar terreny i descavalcar definitivament l'estat del benestar, és a dir, tornar a uns paràmetres socials del segle XIX .
Per aquesta raó, el procés sobiranista s'hauria d'accelerar, s'hauria de convertir en una revolta catalana, en una revolta interclassista, abans que l'Estat espanyol faci figa i arribi el caos social de debò . Els catalans hem de poder blindar el nostre Estat propi, dintre de la interdependència europea, abans que l'Estat espanyol hagi de sortir de l'euro. Per altra banda, a tots els partidaris de la revolta social i global ( jo també en sóc de partidari, però d’una forma ben feta i tenint molt en compte els errors històrics del passat ) cal dir que abans s’ha de produir una veritable revolta interclassista – l'inici de la qual és el procés sobiranista de Catalunya – per tal d’enderrocar, definitivament, l’oligarquia castellana preindustrial i predemocràtica, situada a Madrid, que té segrestats tots els pobles que formen l’Estat espanyol. Sense aquesta “revolta” prèvia es tornarà a imposar el feixisme a tot l’Estat espanyol i Catalunya quedarà completament anihilada per sempre.
