L’excel•lent periodista Martí Anglada, excorreponsal de TV3 a Alemanya i gran coneixedor d’Europa, ha escrit i comentat, mantes vegades, que el reconeixement internacional de Catalunya – premissa indispensable perquè qualli de debò la llibertat nacional catalana i es pugui parlar, amb tots els ets i uts sense fer marxa enrere, d’independència – depèn en un grau molt significatiu de l’Estat francès . Doncs bé, no hi ha cap mena de dubte que França és la clau del reconeixement diplomàtic de Catalunya, fins i tot anant més enllà, els catalans – sense voler negligir a ningú- tenim l’obligació d’activar i mantenir unes molt bones relacions amb la francofonia – hem d’esdevenir francòfils – ja que aquest grup lingüístic té un pes, polític, econòmic i, sobretot, estratègic, cabdal pel futur de casa nostra.
Ningú no pot negar que els intercanvis comercials i, sobretot, el turisme francòfon que visita i resideix a Catalunya és quelcom bàsic pel reviscolament econòmic i social de la nostra estimada nació catalana; també és cert que les relacions amb l’Estat francès no han estat fàcils, però han anat millorant amb el temps. De fet, si volem albirar un veritable estat propi català, lògicament dintre de la interdependència europea, amb una diplomàcia moderna, el tracte amb França ha de ser exquisit; és a dir, que es fa necessari que Catalunya articuli un sistema de contactes que pivoti en tres punts bàsics: la intel•ligència, la discreció i la prudència. A més a més, no podem oblidar que la idea de Catalunya com una zona de transició, com una mena de Bèlgica del Sud, encara és molt present en els diversos cenacles polítics, econòmics i mediàtics de la intel•lectualitat francòfona. Catalunya ha de saber aprofitar la seva situació geogràfica, jo diria força privilegiada, en el mapa d’Europa ( som el Nord del Sud i això s’ha de potenciar i explicar molt bé arreu del vell continent) per fer-se respectar davant de l’agressivitat ultramuntana de l’espanyolisme, i també per donar-se millor a conèixer i fer-se estimar per un món, per un factor francòfon, que té la clau de volta pel nostre reconeixement internacional. Catalunya ha de tenir la capacitat i l’astúcia per guanyar-se l’amistat de l’univers francòfon; però és que aquesta necessària aliança franco-catalana, que té uns antecedents en la història, és quelcom vital, ja que els francesos i el francòfons ja són actualment els nostres millors clients.
