El país no va bé. Si, però ja sé que em direu que, pel damunt dels nostres caps, patim una crisi econòmica, superestructural, pitjor que la del 29 del segle passat, que ens mortifica a tots . Això és cert, però no és menys cert que aquest crisi pròpia, aquesta crisi “indígena” catalana , va molt més enllà de la crisi econòmica internacional, és una crisi econòmica, política, social i, fins i tot, psicològica.
En aquest aspecte clau sociopolític es pot dir, sense embuts, que l’Estat espanyol ha fet, i intenta fer, moltes trampes i, sobretot, ha sabut dividir i debilitar els partits i la societat catalana. Ara, davant d’aquest panorama, només ens resta resistir : no desmoralitzar-nos definitivament .Guanyar la unitat d’acció: la unitat cívica i vital de mínims, tal com intenta fer en Quin Nadal a Girona .Cal resistir i aprendre dels greus errors del passat. Això és el que fan les societats madures i intel•ligents.
