La Via Catalana cap a la Independència sembla que va tirant endavant, malgrat totes les pressions en contra i els pals a les rodes que rep per part dels unionistes uniformitzadors i assimilacionistes de tota mena de pelatges polítics. En aquest xardorós i somort agost, a menys d’un mes de la data clau de l’Onze de Setembre de 2013, les pretensions (rebaixes nacionals), des de diverses bandes, de “tirar aigua al vi”, és a dir, a obstaculitzar el procés – sigui a través de substituir la paraula independència per l’expressió dret a decidir, o a articular i embrancar-se amb un federalisme,més metafísic que real, que té com a únic objectiu dividir el poble de Catalunya i fer descarrilar tota la transició nacional – està destinat al fracàs total.
No hi ha dubte, que la Via Catalana cap a la independència implica, ha d’implicar, l’articulació d’un full de ruta, per tal de construir un país millor, en tots els aspectes de la vida. I això s’ha de dir, d’una forma diàfana, en relació, sobretot, amb el vidriós tema de la corrupció indígena . No ens podem quedar, no ens podem acontentar amb un discurs, segons el qual com l’Estat espanyol, la majoria de les seves institucions, són molt corruptes i moroses, amb això els catalans ja en tenim prou per fer la nostra, és a dir, per justificar la nostra via cap a l’Estat propi . Ara i aquí, hem de defensar escrupolosament, el dret a decidit, l’exercici de la democràcia en estat pur, però, també, hem d’aprofitar l’avinentesa per endegar un autèntic procés de regeneració i higienització de la vida pública catalana . Ha arribat l’hora de mullar-nos de debò; d’avançar veritablement cap a la construcció un país millor : d’una societat més justa i més avançada, socialment i culturalment , la qual cosa ha de ser, és, totalment compatible amb la fermesa en la defensa de nostra llibertat nacional . A pocs dies d’un Onze de Setembre, que ha de tornar a ser històric i amb molta repercussió política i periodística arreu del món; cal lluitar contra els que pretenen obstaculitzar el procés . A partir d’ara hem de tenir molt en compte la logística i, alhora, també no caure en els paranys del cofoisme o els autogols . Visca la Via Catalana cap a la independència ¡