Cal començar a plantejar, d’una forma molt concreta, els punts primordials de tot el procés d’allibement nacional ( amb una perspectiva de construir un país millor , més just i molt més sostenibles ) .Ara i aquí , ja no podem, esperar més : cal fer pública la data de la consulta . La democràcia i, sobretot, un país molt asfixiat, econòmica i socialment parlant, ja no pot esperar més .
No hi ha dubte que, passi el que passi a partir d’ara, ja ha començat el compte enrere .Tant pel que fa al front interior com en l’exterior, tenim davant nostra una feina colossal, però imprescindible per a la supervivència pels catalans; com a poble mil•lenari – amb llengua, dret i idiosincràsia pròpies – però també com a ésser humans de carn i ossos, que volem superar la situació actual i millorar socialment .La campanya permanent és una necessitat vital per tal d’afermar l’acció exterior, poder explicar, d’una forma clara, a Europa i el món, que podem i volem autodeterminar-nos de debò, però que, a més a més, un estat català, dintre de la interdependència europea , serà beneficiós per a la majoria dels membres de la Unió Europea. En l’àmbit intern, cal un impuls molt contundent, per tal de superar encara certes forces i interessos reaccionaris, que tenen uns esquemes mentals del “tardofranquisme malgirbat”, els quals pretenen enverinar-ho tot. L’objectiu diàfan d’aquesta campanya permanent és impulsar un discurs clar , amb una voluntat inequívoca de cohesió social, que impliqui , que vagi fent forat, en el sentit que s’ha d’expandir la idea que la sobirania plena és la única solució, la alternativa de debò per a la modernització autèntica que farà sortir de l’atzucac la nostra, actualment malmesa i discriminada, estimada nació catalana .
