El cas del bloc de la PAH de Salt (Gironès) és excepcional, cal trobar-hi una sortida excepcional : política i humanitària. No es pot deixar a 43 persones, molt precàries, amb vint menors, a l’ intempèrie .En aquest cas, plenament excepcional, el poder judicial no hauria de fer complir l'ordre de desallotjament per tres raons fonamentals: 1/ Per raons socials. 2/. Per raons humanitàries. 3/.Per raons de força major. Aquestes tres raons estan per damunt de qualsevol consideració jurídica; a més a més, l'article 47 de la Constitució espanyola (CE) diu que els ciutadans tenen dret a un habitatge digne, i l’article 134, apartat 2, de la Llei d'enjudiciament civil permet que es puguin demorar els terminis d’execució per raons de força major .
En qualsevol cas, aquest drama en majúscules ens demostra, una vegada més, que a Catalunya, ens trobem amb una autonomia de fireta, que ja no serveix de res, és un instrument completament rovellat i eixorc. De fet, el qui veritablement ens governa (ens imposa unes lleis centralistes, castellanes i antisocials) és l’executiu central ( supercontrolat per una associació d’extrema dreta anomenada la FAES) des de la Moncloa. És a dir, que estem manats per un govern insensible ( és el responsable del SARED, és a dir,el banc dolent) que ara reclama el desallotjament d’aquesta pobra gent de Salt; i per unes lleis injustes : més pròpies del segle XIX que no pas del segle XXI .