Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Desigualtats i serveis bàsics

|

- Publicitat -

Malgrat que els jerarques del PP pontifiquen que la crisi econòmica  s’ha acabat, el gruix dels mortals cada cop anem més malament . Encara que els dirigents  econòmics dels conservadors  espanyolistes  declarin que  hem entrat  en el  camí del “creixement” econòmic, cada vegada  -els particulars  i les famílies -han de fer  miracles per poder  fer front a les –  mortíferes i mortificadores –factures  domèstiques dels subministraments  bàsics.

No hi ha dubte que,  més enllà de l’atur i la pobresa, el fet de poder  arribar a pagar, normalment cada mes, les despeses  bàsiques  d’aigua, llum, gas, telèfon, electricitat i  -ja no diguem el lloguer o la hipoteca -s’ha  convertir  en un autèntic esport  de risc. I és clar, un ésser humà, una persona  normal, un ciutadà estàndard que paga religiosament  els seus  impostos quan  no pot  utilitzar, per raons econòmiques i socials, aquests  sis serveis  bàsics ja no té  cabuda en la nostra societat i  esdevé, automàticament,  un autèntic  “mort  vivent” .  Tot  això ve al cas, i té la seva  concreció, en unes darrers  estadístiques  publicades per  la  Unió Europea, en què  es diu que al vell continent – i particularment  a  l’Estat espanyol – les desigualtats  salarials  entre els sous dels directius de les empreses i  els treballadors han  augmentat d’una forma abismal . De fet, això no és cap  secret; ja  fa  força  temps que es parla que a casa nostra els rics cada dia estan més blindats de tot i, en conseqüència, són més  rics i feliços  i, per contra, els pobres cada vegada són més pobres. Però el pitjor de  tot és que aquest  sistema  postmodernista  del capitalisme financer, cínic  i, a voltes,  metafísic (en el sentit industrial del terme)  està  vampiritzant completament  la classe  mitjana i creant les  bases per un  sistema polític irresponsable,  antidemocràtic i rabiüdament insostenible .  I  aquí,  quan  apareix  la paraula  política cal  esmentar,  ben clarament,  que aquesta està  fracassant estrepitosament;  ja que la política, en democràcia,  és  la clau  de volta que  permet  viure  en una societat, mínimament,  digna  i justa;  és  l’instrument  per  lluitar  eficaçment  contra la  xacra de  la  corrupció; la  qual cosa és  la conseqüència  dels interessos econòmics descontrolats, d’una minoria molt minoritària. De fet, la política és la que  ha de fer possible una justícia : social, eficaç  i independent, que escapci  de  debò  el càncer de la corrupció  i  de  les desigualtats, i ens permeti fer  front a les, martiritzadores, factures domèstiques.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut