En els darrers dos anys i mig el govern espanyol ha aprovat 120 iniciatives legislatives, de les quals 52 per la via del decret-llei, amb una filosofia clarament recentralitzadora i d’invasió de competències de la Generalitat. Aquesta bateria de mesures -profundament ultrajacobines, autoritàries i arrogants- posa de manifest la imposibilitat de poder posar en marxa qualsevol tercera via.
Tot aquest paquet legislatiu tan “ultramuntà” ens demostra, d’una forma molt fefaent, que actualment la independència no és cap caprici, no és quelcom que reivindica una majoria de ciutadans, per motius ideològics i polítics; és molt més que tot això. Actualment la independència de Catalunya és una autèntica necessitat, sobretot social, que és vital per tot el poble català. Ha arribat un moment que l’ofec centralitzador és tan evident, tan insuportable, que no tenim alternativa: o independència o dissolució. En aquest cas, o diguem prou de debò o desapareixem com a poble, no tenim elecció.
Ara cal tirar endavant, amb coratge i fermesa, i portar a terme la consulta del proper 9 de novembre. Perquè és clar, si això no és possible se’ns planteja un futur molt inhòspit; un retorn regressiu a uns paràmetres polítics del tardofranquisme. És a dir, que només podrem superar l’asfíxia econòmica i política si som valents i opten ,col•lectivament, per la sobirania plena . En definitiva, no hi volta de fulla . Si volem restaurar la nostra dignitat com a poble, és a dir superar aquestes 120 inciatives legislatives rabiosament anticatalanes, ens cal marxar d’Espanya al més aviat possible.
