Darrerament estem escoltant i llegint, que per tal de superar la crisi estructural que patim caldria una “dutxa de liberalisme” que s'hauria de traduir en una reducció del nombre de funcionaris, el copagament sanitari, un dràstic retall dels serveis socials i una enorme tisorada en les assegurances d'atur. Tot això es comenta amanit, embolcallat d'una gran discurs hipòcrita, paternalista i ple d'agressivitat contra totes les conquestes socials progressistes, guanyades a pols a Europa (amb sang, suor i llàgrimes) en els darrers 100 anys.
De fet, la defensa/imposició d’aquests “valors macabres” en estat pur comportarà, en un el futur proper, una terrible reducció de l'esperança de vida de la ciutadania, en línia amb el que va passar a Rússia en temps d'en Boris Ieltsin. Ara i aquí, hi ha una cosa molt clara: si es redueixen els sous, es volatilitzen els drets sindicals i es privatitzen la sanitat i l'educació, la majoria de la gent no arribarà a cobrar les pensions perquè és morirà molt abans. Aquests són els valors, macabres i eugenèsics, que defensen amb tant de dogmatisme antisocial determinats mitjans al servei de la regressió social.
