Estic emprenyat, molt emprenyat -no pas per raons polítiques- però de tota manera voldria expressar, amb tota la rotunditat, el meu enuig (aquest sí clarament polític) perquè s'acabi, immediatament, aquesta polèmica tan eixorca, i alhora tan cancerígena, segons la qual en Mas pujoleja i en Junqueras caroteja. Aquesta polèmica d’enfrontament de curta volada ( de vol gallinaci) entre CiU i ERC, sobre el sexe dels àngels. No, no i no conciutadans de Catalunya, en aquests moments no podem perdre el temps amb controvèrsies estèrils. Ara hem d’anar per feina: hem de construir un país que té moltes mancances vitals. Ara i aquí tenim un problema molt greu, el gran problema de debò: a hores d’ara, a casa nostra existeixen, com a mínim, 750.000 indecisos, que són més propers al NO que no pas al SI, i cal reconvertir-los de totes totes.
És urgent que la gent del carrer, el poble català de base, s’impliqui i comenci a convèncer indecisos, tot fent un tallat; és a dir, a través d'arguments simples, però no simplistes. Cal fer servir arguments, del dia a dia, sobre qüestions que neguitegen a la gran majoria de la població catalana, la qual cosa es resumeix en la dada empírica bàsica. Si Catalunya no disposa, aviat, d'una sobirania plena, res tindrà sentit a casa nostra i esdevindrem definitivament, i per molts segles, un país del tercer món. Ha arribat l'hora de conjugar, d'una forma fefaent, el verb convèncer. No tenim massa temps, però tots tenim la obligació de sumar i no pas restar, multiplicar i no pas dividir Hem de sortir del pou del pessimisme i la malastrugança i tornar a la velocitat de creuer dels anys 2012 i 2013. A l’any 2015 ens ho jugarem tot: si som capaços d’albirar l’autèntica llibertat nacional ( la sobirania plena amb justícia social i equilibri territorial) o bé la defenestració de Catalunya . La situació és crítica, o ens posen les piles de debò o bé “finis Catahaloniae” per sempre.
