A hores d'ara, a les diferents tertúlies de les ràdios i televisions de l’altiplà castellà -també a les seves diverses sucursals- així com en els articles de premsa (en paper i digital) patim descaradament una estratègia de mortificació i menyspreu de la nació catalana; és a dir, contra tot el que significa el procés d’alliberament nacional de Catalunya. I això va in crescendo: és un moviment irracional, de manipulació de tota mena de dades socials i estadístiques (ni se’n parla dels 16.500 milions d’euros d’espoli fiscal d’ençà de 1986) que pretén escindir la qüestió social i la qüestió nacional catalana, quan és el mateix combat i, el més important, no s’esmenta el problema de debò: que “l’status quo” actual implica, pel 100% dels ciutadans de Catalunya, la precarietat més absoluta. Aquesta tàctica és un atac directe contra la democràcia en majúscules; és a dir, contra les ànsies i els anhels de dignitat i llibertat nacional del poble de Catalunya. Per altra banda, fins i tot en els debats i tertúlies de TV3 ( cosa inexplicable) i ja no diguem en els de 8TV, els tertulians nacionalistes espanyols també són abundants, i molt tergiversadors.
Com es pot compensar i equilibrar tot això ? Doncs no hi ha dubte, fent molt d’activisme social al carrer i, alhora, amb cartes, articles i escrits -diàfans i pedagògics- a la premsa en paper, a la premsa digital i, sobretot, a les xarxes socials. Així mateix, si és possible, a la premsa europea i internacional, sobretot en llengua anglesa i francesa. En aquest moviment cívic a favor de la sobirania plena i la justícia social -per fer un país més net, més just, més pròsper i més eficient- tots hem de posar el nostre granet de sorra, ja que se'n ha girat una feinada esgotadora -que s’ha de fer molt bé- en vista al 27-S.
