És molt important que des de les institucions catalanes, amb l’ajuda i la pressió de la societat civil, s’impulsi -de la forma més efectiva possible- l’ús social de la nostre llengua i ,sobretot, que es posi l’accent en la qüestió de l’atenció al públic a través del telèfon.
M’estic referint a les demandes d’informació dels diferents usuaris pels serveis indispensables de subministraments (aigua, gas, electricitat i telefonia) en què, massa vegades, no és possible que t’atenguin en català; la qual cosa implica una indefensió absoluta envers els catalanoparlants. A més a més, la informació que et donen per telèfon, fins hi tot exclusivament en castellà, és tan deficient que et veus obligat a dirigir-te al punt d’informació més proper (a vegades molt llunyà segons en quines comarques) per solucionar el problema. En qualsevol cas, caldria obligar aquesta mena d’empreses de serveis indispensables de subministraments a disposar, com a mínim, d’un punt d’informació concret d’atenció al públic per comarca i d’un servei permanent en català (tant a través del telèfon, com també en una seu física concreta).
La sensibilització sobre l’ús públic del català que, per altra banda, ho practiquen tots els governs “normals” del món per promoure la llengua pròpia dels seus respectius països “normals” no és més que la modernització, la posada al dia del que es va iniciar , a ca nostra, durant anys 80 del segle passat.
