Avui en dia estan sorgint noves formes de pobresa, molt dures i injustes, que impliquen -en el món sociolaboral- passar del “working class” al “working poor”; és a dir, que ,definitivament, tenir feina no implica superar la precarietat social.
De fet, ara i aquí, amb el desenvolupament d’un capitalisme superfeudalitzat, injust, tercermundista, sofisticat i extremista, el treball ja no ens blinda de res. Cal tenir present que a causa de les monumentals retallades ara recollim els fruits d’aquesta política tan equivocada, perquè potser ha baixat una mica l’atur, però la pobresa ha augmentat de forma exponencial. Hi ha dades que indiquen que la crisi no s’atura. Continuen augmentant les persones (també de classes mitjanes i menestrals) que han d’anar, cada dia, als menjadors de Càrites, i a demanar ajuda als serveis socials.
Les noves formes de pobresa també fan augmentar la taxa de suïcidis socials; però els mitjans no en parlen. No hi ha dubte que moltes notícies breus, sobre atropellaments produïts pel tren, són suïcidis socials com una casa de pagès. Tot això s’amaga per interessos econòmics dels poderosos i per ocultar un gran malestar social: una realitat social molt colpidora .
