Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

|

- Publicitat -

És una magnífica notícia, per la nostra estimada  llengua  catalana, que el lingüista mallorquí i catedràtic de la Universitat  de Barcelona, Joan Veny hagi rebut  el 47è Premi d’Honor de les Lletres  Catalanes. D’aquesta  manera, Òmnium Cultural distingeix el codirector de l'Atles Lingüístic del Domini Català, que ha destacat per la recerca en dialectologia, edició de textos, història de la llengua i etimologia. L’acte de lliurament de tan merescut premi  tindrà  lloc al Palau de la Música de Barcelona el dilluns  8  de juny.

Joan Veny i Clar, Campos, Mallorca, 22 d’agost de 1932 és un dels grans lingüistes  vius dels Països Catalans: és pot dir que és un autèntic intel•lectual integral. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Estudià en aquesta universitat i en les de Lovaina i Poitiers i es doctorà en filologia romànica. És autor de llibres com Estudis de geolingüística catalana, Els parlars catalans i Introducció a la dialectologia catalana, Dialectologia filològica, Llengua i entorn natural o Petit Atles Lingüístic del Domini Català. Director, amb Lídia Pons, de l'Atles Lingüístic del Domini Català, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística. President del Consell Supervisor del Termcat, president de l'Atles Linguistique Roman (Grenoble) així com de la Comissió de l'Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004). El pensament  i l’obra de Joan Veny, va  més enllà de la pròpia qüestió lingüística. L’autor del prestigiós premi  posa de manifest la seva preocupació pel futur del català a causa dels avatars polítics actuals. De  fet, Joan Veny, posa  el dit a la nafra en qüestions de  rabiüda actualitat, com per  exemple quan comenta que el català ha de ser llengua preferent del nou estat, encara que al  guanyador del premi el  que més l’inquieta és l’ús quotidià de la llengua, el fet de que es pugui  mantenir un català ric en  diversitat  dialectal; lògicament, això només serà  possible si la nostra  llengua és forta, normalitzada -és un autèntica llengua nacional, amb reconeixement  a Europa-  davant de la competència imperialista del  castellà. No hi ha dubte que  aquest premi, a un excel•lent dialectòleg, ens hauria de recordar i conscienciar, més que mai, que encara a l’any 2015 alguns s’esforcen perquè al Principat ( ja no diguem a la resta del domini lingüístic) el català torni a una situació anterior a 1978.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut