Sembla que s’ha tornat a engegar una ofensiva, dogmàtica i irracional, contra la llengua catalana (el seu ús i la seva normalització) per part dels diversos sectors nacionalistes espanyols, molt radicalitzats, els quals pretenen que el català esdevingui una llengua morta a l’estil del llatí. Aquesta campanya –política, mediàtica, social, judicial i econòmica – contra la llengua pròpia de Catalunya s’està convertint en una autèntica violació dels drets lingüístics dels catalanoparlant. Davant d’aquesta discriminació flagrant, un servidor es demana, per sentit comú . Què potser a casa nostre no existeixen els intèrprets i els traductors ? . El més greu de tot és que aquesta decisió injusta, de clara vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants, entraria en conflicte amb cinc normatives bàsiques que emparen, protegeixen, explícitament l’ús del català. Són les següents.
1/. La Constitució Espanyola , en els articles 3.2 i 3.3 .
2/. La Llei Orgànica del Poder Judicial, en l’article 231.5 .
3/. L’Estatut de Catalunya de 2006, en els articles 6.1, 6.2 i 33.2 .
4/. La Llei de Política Lingüística 1/1998, en l’article 13 .
5/. La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries ( ratificada per l’Estat espanyol el 2 de febrer de 2001 ), en l’article 9 .
En definitiva, els catalans tenim mala peça al teler per exigir a l’Estat espanyol una cosa tan senzilla com és el respecte a la llei.. De fet, el problema de debò rau n la manca de voluntat política de la societat espanyola per entendre i assumir la realitat plurilingüística i plurinacional de l’Estat espanyol, tal com existeix a les autèntiques democràcies lingüístiques de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia o el Canadà .
