Davant de l’esperit inquisidor del govern espanyol és més necessari que mai una forta mobilització, pacífica i democràtica, contra la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. En aquest sentit, cal tenir present que un tribunal no pot imposar unes determinades quotes lingüístiques, ja que aquesta és una feina del legislador; a més, Catalunya té competències exclusives en ensenyament.
En aquests moments no ens hauríem de resignar envers l’autoritarisme uniformitzador , l’assimilacionisme reducccionista i el franquisme lingüístic del govern espanyol. Ara i aquí és important de destacar l’exemple cívic de l’escola Pia Santa Anna de Mataró, una de les afectada per la resolució judicial centralista. Cal tenir molt clar que la imposició del 25% de castellà no és una qüestió jurídica, sinó que és l’aplicació d’una determinada política –dura i estrident- en contra de la llengua de Pompeu i Fabra. Per altra banda, amb la immersió a l’escola s’aconsegueix el coneixement equilibrat de les dues llengües oficials de Catalunya.
Ara, més que mai es de primera necessitat enderrocar, a través de la legitimitat dels vots, les nefastes polítiques del PP, les quals pretenen la minorització accelerada del català; és a dir, la seva mort per inanició.
