Catalunya, a hores d’ara, es troba immersa en una atmosfera molt carregada. Els conflictes amb la superestructura de l`Estat espanyol són constants. És sobradament conegut que aquest Estat -anomenat autonòmic, però de fet radicalment centralista i centralitzador- ha posat en marxa una operació d’enfonsament del catalanisme polític que s’ha desplegat de manera evident en els àmbits executiu i legislatiu, amb actuacions destinades a laminar l’autonomia i perseguir tot allò que no sigui castellanament espanyol. No hi ha dubte que la imputació del President Mas per que qüestió del 9-N obeeix, al 100%, a raons polítiques que no pas a qüestions jurídiques.
L’anomenat xoc de trens sembla que s’està materialitzant, però no es pas per culpa de la part catalana. Ara, al 2015 estem pagant les funestes conseqüències de “fer malbé” l’Estatut del 2006, el qual -a través de l’històrica sentència del Tribunal Constitucional espanyol de l’any 2010- va ser completament laminat. Amb aquest fet es va materialitzar un gravíssim frau polític, la qual cosa va provocar que una majoria de catalans, que fins al moment només tenien una feble consciència catalanista (amb una actitud força panxacontent) van passar a adquirir una consciència més ferma envers l’independentisme . El poble de Catalunya porta cinc anys manifestant-se massivament l’Onze de setembre i exigint que s’apliqui el dret a l’autodeterminació dels pobles. Fins i tot, en món del futbol, és destil•la una catalanofòbia rampant per part d’un Estat que sembla que és sord, cec i mut davant de les legítimes reivindicacions dels catalans.
Per altra banda és molt significatiu que dirigents i personatges polítics de totes les ideologies (conservadors, liberals, socialistes, verds, euroescèptics, unionistes britànics, nacionalistes escocesos) de països molt diferents d’arreu d’Europa –com, per exemple Anglaterra, Bèlgica, Alemanya o Lituània, entre d’altres; així com la jutgessa del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, Renate Weber- no entenguin, i rebutgin totalment, l’actitud tancada, autoritària i poc democràtica del govern i la diplomàtica espanyola contra Catalunya. Aquesta variada gama de representants polítics europeus desaproven completament la imputació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N; la qual cosa posa de manifest que a l’Estat espanyol es viu en una democràcia de molt baixa qualitat.
A hores d’ara queda molt clar que el model espanyol no té remei, malgrat les manipulacions de la diplomàcia espanyola per tal d’amagar una manera d’actuar gens democràtica; encara no sabem perquè tants catalans a l’estranger no han pogut votar el passar 27-S. Per altra banda, la politització de la justícia està arribant a uns límits insospitats: la separació de poders ha estat sacrificada, a preu de saldo, per afavorir uns, molt determinats, interessos d’una minoria de privilegiats. Europa està dient clarament, a l’executiu Rajoy i a tota la superestructura nacionalista espanyola, que deixar votar els catalans no és cap delicte; i que, en conseqüència, el contenciós català – que és una causa política molt legítima- ha de tenir una solució política,és a dir, democràtica, amb tots els ets i uts.
