Per què només es comenta que s’ha produït un atropellament, en comptes de parlar, d’explicar clarament, que es tractava d’un suïcidi ? Per què es fan servir tants eufemismes en una societat cada dia més contradictòria, neuròtica, exhaurida i finita? ¿Per què es menciona amb tanta insistència, en les tertúlies i les tribunes de premsa, la necessitat d’incrementar, en la l’àmbit públic/polític, la transparència i, per contra, cada vegada s’utilitza un llenguatge, tant parlat com escric, més críptic? Si, estimats lectors, a un servidor -com a usuari del ferrocarril convencional d’ençà de fa més de quaranta anys- li molesta, li indigna molt que quan ve un tren en retard, a causa d’un atropellament, no es vulgui dir ni analitzar que, en la majoria dels casos, ha estat un suïcidi social; és a dir, un suïcidi producte de causes sociolaborals greus . I, malauradament, encara que alguns esmenten, amb molt de furor, que estem sortint de la crisi, aquesta greu problemàtica cada dia va a més.
És molt simptomàtic, en aquesta societat europea tan injusta, postmodernista, cínica, hipòcrita i ,darrerament, amb grans dosis de nihilisme polític i econòmic, que costi tan “normalitzar” la qüestió dels suïcidis (ni parlar de les seves causes) per tal d’evitar que això es converteixi -ja s’està convertint- en una autèntica epidèmia social. També és molt curiós, en una societat “supertecnificida” i “supersofisticada” , que el tren,un invent vital del segle XIX, encara exerceixi un “paper” important, com una mena d’element romàntic, per tal de posar fi a l’existència humana; i més concretament, per posar fi a molt de patiment social. Avui en dia en els mitjans de comunicació. no es vol parlar, ni tractar dels suïcidis, tan si són a causa d’atropellaments ferroviaris o per intoxicació de fàrmacs, perquè caldria esmentar les profundes causes socials d’aquesta alarmant xacra social .En un moment delicat per Europa i el món en general; quan comprovem que la “crisi”es la gran coartada, la gran excusa per aplicar una brutal eutanàsia eugenèsica, per tal d’anar eliminant els més febles, i quan observem que la “política en majúscules” ha estat segrestada per l’economia nihilista; la censura, també en el cas dels suïcidis, es fa intolerable. Senyors poderosos i prepotents: ja n’hi ha prou d’aquest color. Cal començar a dir la veritat, i a reformar en profunditat el “sistema”, altrament la democràcia i la llibertat seran derrotades i substituïdes, definitivament, per l’autoritarisme estúpid, la depredació banal i la violència sense límits.
