Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Fermesa i perseverança

|

- Publicitat -

A maig de 2016  la problemàtica  social a  Catalunya -malgrat  algunes  dades  estadístiques,un xic  adulterades, que  esmenten que s’han creat  alguns  llocs  de treball- és  més  greu que  mai. Els desnonaments -tant des del  vessant de les execucions hipotecàries carregades de clàusules abusives  com dels lloguers que no  es poden pagar perquè els sous i  les prestacions socials són massa insuficients-  la pobresa energètica, l’atur estructural  dels majors de 45 anys, uns problemes molt greus  dels  jubilats que, en la gran  majoria, amb pensions  molt baixes, no poden accedir  a residències d’una forma digna, així com una pobresa salarial i social  severa molt  accentuada configuren un panorama desolador, en què  el  poder polític ha de reaccionar i  fer front  a les  garrotades indignes del govern espanyol, mitjançant el Tribunal Constitucional, que com a  arma política llancívola i desestabilitzadora pretén un esclat social i antihumanitari mai vist en la història contemporània de Catalunya. Doncs  bé, malgrat  totes aquestes  argúcies  legals  del poder espanyol, convertides en xacres socials, la resposta del poder polític  català, les entitats  socials  i  la societat civil ha estat  exemplar.

Catalunya  necessita, més que mai, blindar la seva  dignitat  social, encara que  això  pugui representar, certs, problemes de desobediència. Per aquesta  raó  era/és molt  necessari que s’activés una cimera de  govern, partits, municipis i entitats  per tal de pactar un nou text legal urgent que agrupi mesures legals  vigents i  suspeses, per la mala llet política del Tribunal Constitucional. La política, en majúscules, ha de  fer  front de debò a una situació d’emergència, mai vista a casa nostra. La política, més  que  mai, ha de  servir  per donar  respostes al patiment  de  molta  gent  que veu com  la  cançó de l’enfadós de la recuperació  econòmica esdevé una gran mentida  tràgica.  En qualsevol  cas, tots els economistes honestos  diuen que la sortida de la  crisi  serà molt diferent que  la situació que teníem abans de  la crisi. L’any 2018 o l’any 2020  serà molt diferent que, per  exemple l’any 2006 i, sobretot, serà molt més precari  i efímer. La nova  situació de pobresa  salarial, social i  estructural, molt accentuada, també  fa  més necessari que mai disposar d’unes estructures d’Estat que  donin  respostes als  problemes  concretes  que la gent. La política  catalana  ha d’estar  a l’alçada  de les circumstàncies  difícils. De  moment,  la resposta  de país  ha estat  ferma, però  haurem d’estar molt vigilants, molts  amatents perquè tenim una tasca molt  dura per endavant,  per tal de  fer front al càncer de la nova pobresa postcrisi.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut