Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

El “postbrexit”, la llengua francesa i Catalunya

|

- Publicitat -

Després del Brexit, la llengua francesa està destinada a jugar un paper més important a Europa i a la UE. És la llengua de la diplomàcia per excel•lència. Le Monde i Le Monde Diplomatique són dos dels millors rotatius del món.

El francès, la llengua de Molìère, al meu entendre (subjectivament parlant) és la millor, la més encisadora i  la  més perfecta del món. Ara bé, tot s’ha de matisar i puntualitzar. La llengua francesa, si vol ser la llengua oficial de la UE, ha de rebutjar el  jacobinisme  i el xovinisme; és a dir, la seva ideologia centralista radical: incompatible amb el pensament democràtic europeu contemporani. La llengua francesa (a  través de l’Estat francès) ha/hauria de respectar escrupolosament els drets lingüístics de les llengües minoritàries europees; i ajudar, si ho demanen, a fer-les també oficials a la UE. Això és el que està reclamant, des de fa una pila d’anys, Catalunya.  Si es produís  aquest canvi d’actitud, Catalunya podria, molt bé, integrar-se en el tercer nivell  de l’associació per a la francofonia.

Publicitat

Per  altra banda, cal tenir molt present que la llengua catalana, a  la UE, té molts més parlants que més de la meitat de les llengües oficials existents  actualment a la Unió Europa  A més, dintre del grup de les llengües romàniques, el català  forma  part del   subgrup gal•loromànic. No hi ha dubte que  català i francès, lingüísticament parlant, són molt  propers. Són cosins germans.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut